Administracions

TORROELLA DE MONTGRÍ

La polèmica antena de l’Estartit, en mans de l’Estat

El ple de Torroella de Montgrí i l’Estartit va aprovar dijous, per unanimitat, una moció promoguda per Lest, Compromís i Junts per endurir les condicions de l’ordenança municipal d’instal·lació d’antenes de telefonia mòbil. El text, al qual es van afegir els grups del govern (UPM, ERC i Objectiu Torroella i l’Estartit), a més del PSC, hauria de recollir la prohibició de situar els equips a menys de 150 metres d’equipaments sensibles, com ara geriàtrics i centres educatius, i la necessitat de llicència urbanística per avaluar-ne millor els impactes, a més del permís de l’“acceptació per part dels veïns situats a menys de 30 metres”. Tot i que l’alcalde, Jordi Colomí, diu que s’hauran de regir per la normativa superior de la llei general de telecomunicacions estatal, que atorga “màniga molt ampla a les operadores”.

La resolució arriba, però, després que diversos veïns de l’Estartit hagin presentat al·legacions per aturar una instal·lació enmig dels habitatges del nucli històric, al carrer del Port. Aquesta mateixa setmana han presentat al registre municipal un plec de 667 firmes en contra de la instal·lació, que es van trobar amb els treballs d’instal·lació per sorpresa, paret amb paret, a inicis d’agost. L’Ajuntament va paralitzar les obres, que s’havien autoritzat sense data fixada, únicament a través del règim de comunicació responsable, pel fet que s’estaven fent durant el període de moratòria estival, que expira al setembre. L’ordre d’aturada s’ha respectat, però els veïns afectats insisteixen que l’antena, que no serà de tecnologia 5G inicialment però que estarà preparada per incorporar-hi els equips més endavant, està situada a tocar dels habitatges.

Els veïns defensen, a banda, que la declaració responsable presentada per l’empresa promotora, American Tower SLU, té mancances, com ara l’afirmació que a Torroella i l’Estartit no hi ha ordenança en matèria d’antenes –i sí que ja existia un text vigent, el que ara hauran de modificar– i que també s’incompleixen altres preceptes normatius del pla general d’urbanisme municipal, i fins i tot del pla territorial del paisatge de les comarques gironines (PTPCG), un document que també obriria les portes a reclamacions i a l’actuació de la Generalitat. A més, creuen que l’empresa haurà de justificar amb prou detall que no se superen els límits del reial decret 1066/2001 sobre mesures de protecció sanitària respecte a les emissions radioelèctriques, amb dormitoris situats a pocs metres de l’antena.

Dictamen ministerial

No obstant això, el govern local ha emès un informe negatiu però ha deixat la seva resolució en mans del dictamen del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, abans d’adoptar cap nova mesura per aturar la reactivació de les obres, a partir del dia 15, divendres vinent. L’alcalde, Jordi Colomí, estalviava pronunciar-s’hi, tot i que podrien ajornar la represa fins que rebin resposta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Riner estrena Apiària, un nou espai museogràfic dedicat a les abelles

Riner
Medi Ambient

L’Ametlla i la Generalitat, enfrontats per un Pla Director Urbanístic

L’Ametlla de Mar
Societat

Ordenen el desallotjament d’un pàrquing de Reus per risc “imminent” de col·lapse

Reus
societat

Trenta famílies formaran part de la comunitat energètica del Museu Darder

banyoles
economia

El sistema per reduir les males olors de la planta de biometà de la Galera estarà plenament operatiu en dos o tres mesos

La Galera
comerç

La Copa Amèrica no condiciona gaire el comerç

Barcelona
societat

Unió de Pagesos demana anul·lar el concurs per al lloguer de les terres de Gallecs

Santa Perpètua de Mogoda

Les entitats andaluses es podran instal·lar a Els Bellots el novembre

TERRASSA
INFRASTRUCTURES

Actuen d’urgència per reparar un pont descalçat sobre el Segre

Alàs i Cerc