Es constitueix el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona

Ara va de debò... o almenys això es proposen. Després d’uns quants intents fallits en les últimes dècades per constituir un ens institucional amb visió global i capacitat d’acció per afrontar els molts reptes conjunts d’aquesta regió, ahir es va constituir el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que ja és de facto la segona més important de Catalunya. Tot i que els primers estudis que afrontarà seran precisament per delimitar amb més precisió quin àmbit engloba exactament –si bé ja advertien que pot ser que vagi canviant perquè la realitat no és estàtica–, d’entrada a la fundació hi ha els vuit municipis que s’hi consideren “imprescindibles”, que són Tarragona, Reus –els dos grans, que han impulsat la iniciativa–, Cambrils, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou i Valls, a més dels consells comarcals del Tarragonès i el Baix Camp, la Generalitat i la Diputació, que actuarà, almenys en aquesta etapa inicial, com a paraigua i hi cedirà una primera estructura d’assistència tècnica a través de l’oficina de Projectes Europeus i Regió del Coneixement. “El projecte parteix d’una pluralitat institucional i ideològica que és una base sòlida per començar a construir”, destacava la presidenta de la Diputació, i del grup impulsor, Noemí Llauradó, que s’ho ha fixat com una de les línies estratègiques del mandat. “Des del primer moment, la Generalitat hi ha estat al costat, és imprescindible la seva ajuda”, agraïa al seu torn el vicepresident primer i alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que destacava que el nou ens vol ser útil “mancomunant serveis i creant economies d’escala”.

Les primeres passes ja s’han fet d’acord amb un estudi preliminar encarregat a la consultora Idencity, que es va presentar ahir en la reunió constitutiva i que aporta consideracions acadèmiques, assenyala criteris metodològics, recull possibles models a replicar i fa una primera fotografia del moment actual per identificar les dinàmiques metropolitanes que es produeixen al voltant de Tarragona i Reus, a partir de criteris com els fluxos econòmics i de mobilitat, els usos del sòl, els serveis, la cultura i la identitat. També determina, per exemple, que el que ara neix entra de ple en la definició d’àrea urbana funcional que reconeix la Unió Europea com a figura de planejament territorial i per tant en podria rebre l’impuls. Els estudis que s’emprendran ara també hauran de definir quina governança s’acaba donant a la nova figura, una decisió per a la qual no hi ha cap pressa –“es prendrà a mitjà o a llarg termini”, deia Llauradó–, i que tant pot acabar sent un ens anàleg a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com prendre forma de consorci, gerència o altres models existents a Europa. També serà més endavant –ara el cost del suport tècnic inicial l’assumeix la Diputació– que es decidirà si els municipis i altres administracions implicades han de començar a aportar recursos propis per afrontar àrees o serveis que s’acordi prestar de manera conjunta. Això sí, en aquest punt, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, que destacava la “generositat” i el “treball compartit” que requerirà el projecte, obria la porta a una certa asimetria. “Pot ser que, en alguns àmbits, alguns municipis no s’hi afegeixin, perquè no tots tenen les mateixes necessitats”, assenyalava, després de felicitar-se, això sí, per la iniciativa, que indica la voluntat d’arribar a enteses en un territori tradicionalment “molt tensionat per disputes de campanars”.

El grup impulsor, que es reunirà cada quatre mesos, s’ha proposat d’entrada identificar i prioritzar els grans projectes estratègics que vol afrontar conjuntament, que Llauradó vol que siguin qüestions “tangibles” a fi que la ciutadania vegi aviat els avantatges del treball conjunt. Els impulsors, en aquest sentit, citaven ahir mobilitat, energia i urbanisme com els aspectes que poden tenir més recorregut d’entrada. A partir d’aquí, redactaran un full de ruta per planificar el desplegament, que volen presentar properament al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Per redactar-lo i “enriquir la proposta”, avançava Viñuales, també es convocaran jornades temàtiques a les quals es convidaran altres agents com ara la URV, les cambres de comerç i ens socioeconòmics que actuen des de fa temps amb visió de territori. “No volem treballar d’esquena a la societat civil”, concloïa l’alcalde tarragoní, que anunciava que ara també es crearà una marca pròpia i un web.