L’oposició, en bloc contra la subhasta de la casa del pintor escalenc Rafael Ramis

La subhasta de Can Ramis, la casa i l’estudi del desaparegut pintor Rafael Ramis (1912-1991), que la família va cedir a l’Ajuntament el 1999, enfronta l’equip de govern i l’oposició, que ha presentat un recurs de reposició. No és un debat fàcil, amb dues posicions molt marcades. El punt conflictiu és com s’interpreten unes voluntats. La vídua del pintor i l’Ajuntament van signar el 1999 un conveni segons el qual aquesta rebria un vitalici i dret a una habitació fins a la seva mort, que va tenir lloc el 2011. Un cop traspassada, segons el conveni, la finca havia de ser un espai de difusió de la vida i obra de Ramis.

Interpretant el llegat

L’alcalde, Josep Bofill (PSC), explica que “en aquests prop de vint-i-cinc anys l’Ajuntament no ha sabut trobar un ús per a un edifici que es troba en una zona poc accessible i poc cèntrica”. Si la cessió preveia fer servir la casa per difondre el llegat del pintor, l’alcalde destaca que, a diferència d’aquell moment, el municipi disposa de molts serveis; a més, els temps han evolucionat i el llegat està preservat. Segons Bofill, els diners de la venda revertiran al municipi, que té altres prioritats: “El que ja es va fer va ser desvincular el llegat artístic del pintor de què seria l’edifici.”

Etna Estrems, portaveu d’ERC, no pensa igual, com tampoc la resta de grups a l’oposició –Gent de l’Escala, Alternativa per l’Escala i Junts–, que han presentat un recurs de reposició contra l’acord de ple per subhastar la finca.

Per a Estrems som davant un cas en el qual cal ser ètic. “Aquest acord de venda és fora de tota ètica i és absolutament immoral”, adverteix, i hi afegeix: “La cessió d’aquesta casa taller per part de la vídua de Ramis es va fer amb la condició explícita de convertir-la en un equipament de record del pintor. El govern està incomplint el compromís municipal amb la família Ramis.”

El pintor escalenc Rafael Ramis i Ballesta (1912-1991) va estudiar a la llotja. Després d’acabar els estudis va recórrer l’Amèrica del Sud entre els anys 1949 i 1961. El 1961 va tornar definitivament a l’Escala, on va restar fins a la seva mort. El 1999 la seva vídua fer la cessió de la casa, que era a més l’estudi del pintor, amb els quadres i el mobiliari, a l’Ajuntament, i va passar així a formar part del patrimoni cultural del poble de l’Escala.