Pobles que cobren
L'Estat tornarà diners de la liquidació de les transferències del 2009 a 42 petits municipis
Es tracta de quantitats menors comptant que Ascó, amb 35.957 euros, és l'Ajuntament que en rebrà més
El regidor d'Hisenda de Begur defensa que van elaborar una previsió realista d'ingressos i no pas inflada per rebre més diners com van fer altres
El govern espanyol reclama a la gran majoria d'ajuntaments catalans 576 milions d'euros que els va avançar en l'exercici del 2009 i que no li han pogut retornar per la caiguda dels ingressos com a conseqüència de la crisi econòmica. Però hi ha 42 ajuntaments que no només no hauran de pagar sinó que cobraran de l'Estat, encara que molt poc, perquè tots plegats es repartiran una liquidació de 89.350 euros. Són poblacions petites, la majoria de les quals no superen els 200 habitants, amb predomini del sector primari, si bé la que tindrà un retorn major és Ascó, amb un pes hegemònic de la indústria nuclear, al costat de municipis turístics com Begur o Cadaqués. Encara no 90.000 euros entre tots és molt poc si es té en compte que hi ha 40 ciutats del país que hauran de pagar a l'Estat més d'un milió d'euros cadascuna pel mateix exercici.
Per començar, aquests 42 municipis amb liquidació negativa tenen un tractament diferenciat respecte de les ciutats pel que fa a la participació dels tributs estatals pel fet que tenen menys de 75.000 habitants. En el seu cas, l'element primordial és el padró, que determina en un 75% la xifra de la seva participació en els pressupostos generals de l'Estat. Però, a més, tots tenen menys de 5.000 habitants, una condició que els assigna el coeficient més baix en el càlcul dels diners que els corresponen. L'esforç fiscal mitjà i la seva capacitat tributària són els altres dos factors que es tenen en compte en la fórmula matemàtica que calcula els diners dels tributs estatals que corresponen a cada municipi. Un petit augment d'empadronaments ja podria explicar el resultat negatiu de la liquidació en el cas de Vilaller (Alta Ribagorça) tenint en compte que el municipi té només 630 habitants, expliquen fonts municipals. Però també el fet d'haver certificat finalment a l'Estat un menor esforç fiscal del que aquest preveia per al municipi. Des de l'Ajuntament d'Ascó (Ribera d'Ebre) llancen la hipòtesi que l'augment poblacional hagi pogut influir en el fet que, en els darrers anys, el municipi hagi cobrat de l'Estat. Ascó ha guanyat al padró una trentena de veïns. Fonts municipals descarten que el pes de la indústria nuclear influeixi en el balanç. L'executiu local ja havia apujat al màxim en anys anteriors la pressió de l'impost de béns immobles (IBI) a la central, un impost que li permet recaptar uns deu milions anuals, que s'afegeixen al milió que recapta de la nuclear en l'impost d'activitats econòmiques (IAE). També el fet que l'any 2008 es va començar a comercialitzar el nou polígon industrial podria haver influït, però des del govern local es destaca el baix nivell d'endeutament municipal –del 6,6% davant del 110% de llindar màxim permès per la llei.
Bona previsió d'ingressos
El regidor d'Hisenda de Begur (Baix Empordà), Joan Loureiro, ha explicat que l'Estat torna diners a la població, sobretot, pel compliment de les previsions dels ingressos, ja que cobren a l'entorn del 94% de l'IBI, que és el més important. Això afegit al fet que fan un pressupost d'ingressos a la baixa, no inflats, com poden fer altres consistoris per poder fer més despesa. “Pressupostem uns ingressos més reals que no pas possibles”, va dir el regidor d'Hisenda, que va afegir: “si infles, a la llarga t'equivoques”. A més, però, creu que el fet que li tornin diners no és un mèrit de l'Ajuntament, sinó més bé un demèrit de la llei d'hisendes locals. Raül Ventas, secretari municipal de Castellfollit de Riubregós (Anoia), recorda que en els micromunicipis –de menys de 1.000 habitants– la major part del finançament depèn de la participació dels tributs estatals i autonòmics. A més, tenen una capacitat tributària menor que les poblacions mitjanes i grans i han de fer un esforç fiscal ajustat als serveis que poden prestar. Si s'exerceix una pressió fiscal excessiva sobre els veïns, hi ha el risc que marxin del poble, però tampoc es pot deixar de prestar els serveis. El difícil equilibri i els pocs recursos obliguen a una gestió cauta.
