[D]
0
Administracions
Barcelona - 19 setembre 2011 2.00 h

JOAQUIM SOLÉ

CATEDRÀTIC D'HISENDA PÚBLICA DE LA UB

“Es produiran noves fallides abans de Nadal”

“Les grans víctimes no són els ajuntaments, sinó els ciutadans”

“Calen majories reforçades”

- Barcelona

Joaquim Solé Vilanova ha donat classe a molts tècnics d'Ajuntament i, com a expert, té un punt de vista privilegiat sobre la situació de les finances municipals.

Com han arribat les hisendes locals a aquesta situació tan delicada?
En primer lloc, perquè la gran majoria d'ajuntaments ha desaprofitat aquests tres anys de crisi i no ha reaccionat a temps. D'altra banda, crec que hi ha hagut una cultura entre els polítics locals que a l'Ajuntament s'anava a gastar i, per tant, entenc que hi ha persones que no estan prou preparades per administrar, que vol dir prioritzar, no vol dir satisfer totes les demandes. No semblava que els recursos fossin escassos perquè constantment creixien i perquè s'ha arribat a usar i abusar de les possibilitats d'endeutament dels ajuntaments. Tot i així, cal afegir que hi ha força ajuntaments que abans de la crisi ja estaven en una situació financera molt dolenta i que, per tant, ja anaven arrossegant uns vicis de mala gestió.
Es podria dir que hi ha ajuntaments que han viscut per sobre de les seves possibilitats?
Es podria dir que molts ajuntaments han viscut per sobre de les seves possibilitats i que molts ajuntaments han estat irresponsables.
Els municipis demanen que l'Estat els compensi les quantitats que han de retornar pels diners que van rebre de més de la participació en els impostos. Aquesta petició és viable?
El que els presidents de les associacions municipalistes haurien d'assumir clarament és que les altres administracions no tenen diners i haurien de dir als seus associats que la solució ha de venir de baix, la qual cosa no vol dir que no es continuï pressionant les altres administracions. Potser el que cal fer és una espècie de llibre guia pràctic de com reorganitzar-se, com prioritzar i com recuperar el sentit comú en temps de crisi. Per què ha passat tot això? Tothom creia que els ingressos de l'Estat creixerien sempre i els ajuntaments van estar encantats durant els últims 15 o 20 anys de tenir una participació en el negoci d'ingressos de l'Estat. Es va voler participar en el negoci i aquest participar ha estat a les verdes i a les madures.

Per on passa la solució als problemes econòmics dels ajuntaments?

La primera cosa que han de fer és tenir els comptes al dia i, a partir d'aquí, elaborar un pla econòmic financer per fer un diagnòstic i veure on poden retallar. Ni l'Estat ni l'administració autonòmica ni les entitats financeres no tenen diners; per tant, cadascú s'ha d'espavilar sol, gestionant la despesa i aprofitant els ingressos molt millor. I, evidentment, convencent la ciutadania que, donada la realitat que hi ha i els costos dels serveis, hi ha d'haver retallades i, potser, pujades d'impostos en alguns municipis. D'altra banda, crec que l'Estat hauria de plantejar una nova retallada del 5% del sou als funcionaris. És una mesura impopular, però seria una bomba d'oxigen per a totes les administracions.

El perjudicat acaba sent el ciutadà...

Les grans víctimes del sistema no són els ajuntaments, són els ciutadans. Ens vam crear tots la il·lusió que podríem tenir aquest nivell de serveis amb uns impostos de tercer món. Tenim uns tributs municipals molt baixos. No s'han d'apujar perquè sí, però els ajuntaments haurien de mirar si els seus impostos han quedat baixos, per exemple, respecte dels municipis veïns, quan potser estan oferint una qualitat de serveis que està per sobre de la que donen aquests consistoris.

Hi haurà més ajuntaments en fallida?

Sí, crec que hi haurà més ajuntaments en aquesta situació abans de Nadal.

Calen governs d'unitat?

En aquests moments als ajuntaments ha entrat o gent inconscient o molt valenta, perquè la situació és tan dura i tan difícil... Necessitem polítics valents. Jo invitaria els que han deixat els governs en minoria a buscar consensos per fer governs de majories reforçades, ja que només d'aquesta manera els ajuntaments podran sortir d'aquesta crisi i arribar a reequilibrar el pressupost.

És el cas de Moià, que ha seguit aquest consell...
Exacte. Se'n sortiran millor aquells equips de govern que són nous i, d'altra banda, aquells que tenen majories absolutes. Si estan en minoria, penso que hi haurà d'haver una nova onada de pactes o abans de final d'any o a la primavera, quan vegin que tenen dificultats per aprovar coses. I és vital una cosa: jo crec que el ciutadà està preparat perquè se li expliqui tot. Per tant, penso que el primer que s'ha de fer és explicar bé i de manera comprensible als ciutadans en quina situació s'està. Els ciutadans volen saber la veritat i també que es volen posar mesures. A ningú no li agrada que retallin, però globalment el ciutadà està obrint els ulls i preguntant-se per què els polítics no sempre han actuat amb sentit comú.
És bo, doncs, que els nous governs aixequin la catifa?
Els governs nous poden aixecar molt bé la catifa i, en canvi, els vells tenen aquest desavantatge. Molts no poden explicar-ho tot tal com està perquè es poden trobar que el ciutadà els demani per què no van reaccionar abans.
La fusió podria ser una solució per als municipis més petits?
Sobre el paper seria la solució, però és políticament inviable en països llatins. Hi ha països que ho han fet: Dinamarca va passar d'un miler d'ajuntaments a uns 200 i ara ha fet una tercera fusió i s'ha quedat amb 90. Penso que la Generalitat, perquè crec en l'autogovern de Catalunya, no ha aprofitat prou bé els últims anys per tenir una política clara de fusions. Jo seria partidari d'una política ben estructurada i treballada a llarg termini de fusions de municipis incentivades, totalment voluntàries, però que ofereixi una bona pastanaga perquè alguns s'hi puguin apuntar. I, potser en època de crisi, se n'hi apuntarien més. D'altra banda, penso que s'hauria d'estudiar a fons la solució francesa. Els francesos van crear el 1999 les communauté d'agglomération i sembla que els ha funcionat. Aquestes aglomeracions vindrien a ser com mancomunitats i, per tant, associacions voluntàries, però de no retorn.
Seria un debat a emprendre...
Sí, però el veritable debat seria posar sobre la taula diputacions, consells comarcals, mancomunitats i petits ajuntaments per veure quines solucions es poden donar al micromunicipalisme que tenim. Tot sobre la taula, no es tracta només de dir diputacions “sí” o “no”. Aquest micromunicipalisme, i aquí hem de recordar que el 50% dels ajuntaments de Catalunya tenen menys de 1.000 habitants, és molt costós. Per tant, no es poden prestar els serveis que tots els ciutadans de Catalunya volen.

El problema de fons és la manca d'un model de finançament?

És un problema més, però amb una reforma de la llei d'hisendes locals no s'arreglarà tot. D'altra banda, l'endeutament s'ha de limitar per raons de solvència i s'ha de fer complir la normativa. A l'Ajuntament que tanca amb dèficit se l'ha d'obligar l'any següent a eixugar-lo i ens hauríem de plantejar si l'incompliment reiterat d'això hauria d'inhabilitar els polítics durant uns anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides