El petit és qui més rep

Barreja de sensacions i sensibilitats: des del pessimisme perquè les butxaques són buides fins a l'esperança de poder-se'n sortir amb solucions imaginatives. Aquest és l'ambient que es respirava ahir en la taula rodona organitzada per la Fundació Ernest Lluch a l'Ateneu Barcelonès sobre els municipis i els problemes amb què es troben les hisendes locals. Els dèficits tampoc són nous ni representen cap novetat, perquè els greuges fa anys que s'enumeren. Però en una situació de crisi econòmica enquistada, els que més directament veuen tremolar les seves finances són els petits de l'administració: els ajuntaments. Amb una baixada desproporcionada d'ingressos –basats sobretot en llicències d'obres i ICIO– i un sistema de finançament que no els afavoreix, la situació és complicada. L'alcaldessa de Tiana, Esther Pujol, va ser totalment explícita en aquest sentit, i va reconèixer que el seu consistori s'havia trobat en una situació tècnica de suspensió de pagaments. Com ella, molts altres alcaldes.

I és que, en l'acte d'ahir, els batlles de Tiana, Tarragona, Girona, Santpedor i Olesa de Montserrat van parlar en primera persona. Situacions molt diferents. Des del cas de Tiana fins al de Santpedor, que ha tingut superàvit durant vuit anys. La fórmula? Contenció fins i tot en temps de vaques grasses i no estirar més el braç que la màniga. La solució, van coincidir els ponents, ha d'incloure necessàriament dos conceptes. D'una banda, la racionalització de la despesa, sobretot en la mancomunació de serveis. És el cas de Tiana i Montgat, que, per exemple, treballen a complementar-se mútuament a través dels seus serveis de policia local.

L'altre gran os és el sistema de finançament i un escenari que no ajuda gens ni mica. Per què? Per l'excessiu intrusionisme d'altres administracions. Sobretot de l'Estat. En aquest sentit, el màxim responsable de Girona, Carles Puigdemont, va parlar obertament de deslleialtat institucional en l'última pujada de l'IBI aprovada pel govern de Mariano Rajoy. Una crítica compartida pels seus col·legues, que fins i tot van anar més enllà: “No sabem on som. Més ben dit: no sabem on ens porten”, va afirmar Salvador Prat, d'Olesa. Per ells, les constants interferències de l'Estat l'única cosa que fan és castigar contínuament els ajuntaments, unes administracions que, a més de ser les més petites, són les que més directament han de prestar els serveis. Això sense oblidar la necessària modificació de la llei d'hisendes locals.

En el torn de paraules, des de Vilanova de Prades, es va demanar respecte per als municipis petits, que representen poc més de l'1% de la població catalana, però que gestionen més de la meitat del territori.