L'Ajuntament de Barcelona prepara una retallada de les despeses del 4,5%

Abans que José Luis Rodríguez Zapatero anunciés la setmana passada que els pressupostos de l'Estat per al 2010 es reduirien un 4,5%, als responsables de les àrees sectorials i territorials de l'Ajuntament de Barcelona se'ls va comunicar que es preparessin per a una forta caiguda en els recursos de què disposaran l'any vinent. La magnitud de la tragèdia coincideix amb la que el president espanyol va deixar entreveure al Congrés: un 4,5%, que aplicat als comptes de la capital catalana suposa una retallada en les despeses de gairebé 110 milions d'euros. L'àrea d'Hisenda, que dirigeix el tercer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, no ha volgut confirmar aquestes magnituds, avançades per altres membres del govern bipartit, argumentant que encara no està tancat el debat intern sobre si després d'una dècada eixugant el monumental deute que arrossegava la ciutat –de més de 1.400 milions d'euros a menys d'un miler– ara no hi ha més remei que tornar a inflar els números vermells. Carnes s'hi resisteix, però les seves previsions d'intentar mantenir els càlculs d'ingressos per al 2009 –o de corregir-los mínimament a la baixa– no han resistit la realitat d'una economia en reculada persistent. Hi ha impostos locals que han quedat seriosament afectats. El que s'aplica sobre les obres i construccions ha caigut d'una recaptació de 75 milions d'euros l'any 2006 a uns 33 milions que es preveuen per enguany. L'impost sobre les activitats econòmiques, del qual ja es va calcular una reducció de 2 milions respecte al 2008, difícilment farà entrar a la caixa municipal els 99 milions que es van pressupostar. I també registren fortes caigudes els gravàmens sobre l'increment del valor dels terrenys o sobre la matriculació de vehicles.

La bona notícia és que el gros del finançament de Barcelona procedeix de les transferències de l'Estat i de la Generalitat, i de la recaptació de l'impost sobre béns immobles, que continua a l'alça per la progressiva aplicació de la revisió dels valors cadastrals aprovada l'any 2001. El forat existent, ara per ara, no va més enllà del centenar de milions, sobre un pressupost total per enguany de 2.438 milions, però la davallada en els ingressos farà inviable que el 2010 es repeteixi el rècord en la inversió pública de l'Ajuntament que es va anunciar per al 2009, amb més de 700 milions. Portaveus del govern d'Hereu parlen de «mantenir» l'esforç inversor i d'aprofundir en les actuacions de caràcter social, tot i que a compte d'una reedició de l'anomenat pla Zapatero que portarà a Barcelona 176,4 milions addicionals. També s'assegura que no es desatendrà cap servei als ciutadans –ni que siguin impropis– i que les despeses per executar el pla d'actuació municipal estan garantides. El bipartit, a més, s'ha compromès a no incrementar la pressió fiscal, i això obliga a estalviar en el que no sigui imprescindible –publicitat, personal o subvencions– o, com ja admet l'alcalde, a demanar permís a Madrid per endeutar-se.