Economia
Un sector de creixement espectacular però molt complicat de controlar
Les empreses autoritzades per treballar amb drons s'han triplicat en menys d'un any
La normativa que regula els vols és tan clara com fàcil d'incomplir
Que empreses com Google, Facebook o Amazon estiguin invertint gran quantitat de diners en projectes propis vinculats a les aeronaus sense pilot és indicatiu de fins a quin punt aquesta tecnologia pot agafar volada els pròxims anys, i mai millor dit. Però l'auge dels drons també és una realitat aquí i ara. Durant l'últim any, per exemple, el nombre d'empreses autoritzades per l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (Aesa) per pilotar aquesta mena de ginys s'ha triplicat. De les 500 que hi havia fa un any, a les 1.500 actuals.
Cada cop menys costosos i més avançats tecnològicament, els drons obren grans oportunitats i nous models de negoci. Segons un estudi de la consultora PriceWaterhouseCoopers, aquest mercat emergent està valorat en més de 127.000 milions de dòlars en l'àmbit global. La gravació de vídeo i l'agricultura són dos dels sectors en què els quadrirotors ja han entrat amb força, però també s'espera que ho facin en àmbits com ara les infraestructures, el transport, la seguretat i l'entreteniment.
De fet, el sector és tan recent que la normativa que regula on i com es poden fer volar té menys de dos anys i és temporal. A finals del 2014 es va aprovar el decret llei que estableix la prohibició d'usar els drons en espais habitats o sobre aglomeracions de gent. Per tant, queda prohibit usar-los en ciutats i pobles, i fins i tot a la platja o al camp si hi ha grups de persones a la vora. Per tant, les empreses que immortalitzen els casaments i n'utilitzen per captar imatges aèries que fan els reportatges molt més atractius, ho fan de manera il·legal. A més, hi ha zones d'exclusió al voltant dels aeroports, en un radi de vuit quilòmetres, i tampoc no es poden enlairar per sobre dels 120 metres d'altitud. En canvi, sí que es poden fer volar en recintes tancats, com ara pavellons de bàsquet o la Sagrada Família, sempre que es disposi del permís del propietari.
Cal contacte visual
La llei també estableix l'obligació de no perdre mai de vista l'aparell, de manera que calen bones condicions meteorològiques i no es pot allunyar a més de 500 metres del pilot. Per tant, no es poden fer servir els models anomenats FPV (First Person View, en els quals el pilot guia l'aeronau a partir de les imatges que aquesta capta i li envia a unes ulleres especials).
A més, la normativa requereix que qui opera els drons tingui una llicència per fer-ho, sense la qual és impossible aconseguir una assegurança de responsabilitat civil. Finalment, l'aeronau hauria de tenir una placa visible amb el número de sèrie de l'aparell i la identificació i el contacte de l'operador.
A la pràctica, però, els particulars cada cop tenen aquests aparells més al seu abast, ja sigui en botigues d'electrònica o per internet, i fins i tot se'ls poden fabricar a partir de diferents tutorials que es poden trobar a la xarxa. “Com que no existeix una policia de drons, difícilment vindrà ningú a dir-te res i l'únic que podran fer és demanar-te que paris, però el vol ja l'hauràs fet. En canvi, les persones correctament registrades sí que ens exposem a una multa de l'Aesa”, explica Joan Lesan, responsable de l'empresa Drones de Carreras.
Esperant la nova regulació
En tot cas, el sector està en espera d'una nova normativa que podria arribar en breu. La qüestió és que tant l'Estat com la Unió Europea estan treballant en textos paral·lels, així que caldrà veure quina serà la llei que entrarà abans en vigor. Una de les disfuncions que es preveu que resolgui és, també, la distinció entre les joguines i els drons de veritat, que podrien ser els que pesin més de 500 grams.