El catamarà d'en Pepe ja està a punt de tocar l'aigua

Ho té tot a punt. Després de tres anys i mig, amb el parèntesi de dotze mesos a causa del tractament del càncer al sistema limfàtic que pateix, en Josep Soto, en Pepe, té el catamarà i el somni de travessar l'Atlàntic a punt. L'ha construït al seu jardí –agraeix la paciència dels veïns–, i el proper 17 de setembre començarà el transport cap a Santa Margarida (Roses), on el posarà a l'aigua. Abans, però, els dos camions que transportaran el catamarà –l'un, la carcassa de més de 9 metres de llarg per 5 d'amplada, i l'altre, el pal, de més d'11– aparcaran prop de la plaça Major perquè, coincidint amb la festa major, tots els veïns el puguin veure. Cal tenir en compte que és un transport especial que no pot circular durant el cap de setmana. A més, en agraïment al suport dels veïns i de l'Ajuntament, en Pepe ha batejat l'embarcació amb el nom de Castellfollit. Vol fer una botifarrada d'acomiadament per estendre l'agraïment al munt de persones que han ajudat a finançar el seu projecte a través de la plataforma Totsuma.cat amb 10.800 euros i als que hi han aportat material divers.

Josep Soto té previst fer uns dies de proves amb el catamarà i iniciar la travessa de l'Atlàntic fins a San Blas (Panamà) entre els dies 27 i 29 d'aquest mes de setembre. La primera etapa la farà fins a La Línea de la Concepción per començar a travessar l'Atlàntic la segona quinzena de novembre, quan els vents alisis s'estabilitzen i s'acaba la temporada d'huracans a la zona.

Després d'un mes aproximadament de navegació, arribarà a l'illa de Martinica, i des d'aquell punt es desplaçarà d'illa en illa fins a la de Grenada i la de Margarida per arribar, el proper mes de gener, al seu destí de San Blas. La tornada la té prevista a principi del maig de l'any vinent des d'algun punt de la República Dominicana, on s'haurà traslladat des de Panamà. L'arribada a Roses la té prevista el mes de juliol.

Josep Soto ha explicat que només tindrà el suport d'una emissora de VHF que té un abast màxim de 60 milles. Afirma que no té prou diners per instal·lar-ne una de molt més potent. Confia, però, que, si ho necessita, algun altre vaixell li faci de transmissió secundària.

La malaltia l'amenaça, però en Pepe té el somni de travessar l'Atlàntic a tocar. Quan torni, es quedarà a viure al vaixell i, com que vol que sigui patrimoni de Castellfollit, l'oferirà a tots els veïns que vulguin utilitzar-lo. Que el somni, doncs, es faci realitat.