societat
Un de cada tres jubilats ajuda els fills amb la pensió
Un estudi alerta que les persones grans retallen en salut, menjar i oci per poder donar diners a fills i néts
El 61% dels majors de 65 anys no arriben a final de mes
175.000 viuen en solitud
Deixar d'anar en un centre de dia –on es continuaven relacionant amb altres persones i feien tallers per evitar el deteriorament cognitiu–, posposar les obres al bany per treure la banyera i posar-hi una dutxa –per evitar caure–, no anar al dentista o no menjar carn ni peix almenys cada dos dies són algunes de les mesures d'estalvi que apliquen les persones grans per aconseguir arribar amb molt d'esforç a final de mes o per poder ajudar els fills i néts. Malgrat tot, el 61% de les persones de més de 65 anys asseguren que no arriben a final de mes. Mentre que un de cada tres ofereix ajuda econòmica regular als fills i un de cada deu ha acollit fills i néts a casa seva. Aquestes són algunes de les dades que recull l'informe Gent gran: pobresa i vulnerabilitat, presentat per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) ahir.
“La nostra generació ha passat moltes penúries, però, si podem, no ens privem de res. Les privacions arriben quan la família necessita ajuda”, indica en l'informe el president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), Enric Oller. “Tot i la falta d'estadístiques que ens retratin amb precisió l'efecte de la crisi en les persones grans, sí que hi ha la dada que 1 de cada 3 ajuda econòmicament els fills, i tothom sap que també hi ha altres ajudes pràctiques, com ara fer el menjar als néts, pagar-los les extraescolars o omplir-los la nevera”, va dir la presidenta d'ECAS, Teresa Crespo. “Persones que havien estalviat tota la vida per pagar un cuidador o una residència, s'han trobat amb els fills a l'atur i els ho han donat, va explicar la cap del programa de gent gran de Càritas, Carme Gargallo. Els avis han posat molt de la seva part per fer front a la crisi.”
ECAS ha dedicat el setè monogràfic d'Indicadors Socials a Catalunya (Insocat) a les persones grans i adverteix, entre altres aspectes, de les dificultats econòmiques, la solitud i els problemes per accedir a les prestacions i serveis que preveia inicialment la llei de la dependència. L'anàlisi fa evident que gairebé el 40% de les pensions estan per sota del salari mínim –756 euros– i Crespo va recordar que, si bé no s'han retallat com els sous, tampoc no s'han apujat, mentre que sí que ha augmentat el cost de la vida i, per tant, han perdut capacitat adquisitiva.
Pel que fa a la solitud, és una de les grans preocupacions de les entitats socials que acompanyen avis. “Veiem que les persones grans cada cop viuen més soles i estan més soles, mentre que la crisi persisteix”, va advertir Crespo. Es calcula que hi ha unes 175.000 persones grans que viuen soles sense desitjar-ho, segons dades facilitades per Fatec, una situació que sovint acaba afectant en la salut física i també la mental.
LES XIFRES
Menys diners, més angoixa i més maltractaments
El deteriorament de l'estat de salut física i mental que comporta l'envelliment es veu sovint agreujat per la situació de crisi econòmica i per les dificultats que viuen els entorns familiars de les persones grans. I això, sobretot, en el cas de les dones, va remarcar ahir la presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo.
És una realitat que preocupa les entitats socials que acompanyen el col·lectiu de gent gran, perquè, tal com assenyala l'estudi presentat ahir, l'angoixa per la precarietat econòmica comporta més casos de maltractaments: “La tensió familiar augmenta per problemes econòmics. Veiem més casos d'avis víctimes de maltractaments”, indica una tècnica de la Creu Roja. La llei de la dependència, que havia de ser un dels pilars per facilitar la vida a les persones més vulnerables, és una altra de les qüestions crítiques: “Es redueix la intensitat dels serveis, s'augmenta el copagament de l'usuari i els retards dels ajuts deterioren la salut”, es va queixar Pilar Rodríguez, de l'ONG ABD.