Un empresari murcià trenca amb Amposta pel català

“Sou rucs i aquesta situació és vergonyosa.” Així va contestar fa uns dies un empresari de Múrcia a l'Ajuntament d'Amposta després de rebre, per error, un correu escrit en català. El govern ha volgut fer públic un nou cas de catalanofòbia per demostrar la “falta de sensibilitat” de l'Estat espanyol i els discursos de certs mitjans de comunicació.

Els fets es remunten al 10 d'octubre passat. Un correu en què es demanava un pressupost per una marquesina per a la parada de bus que s'ha d'instal·lar davant la nova residència d'avis –que obrirà d'aquí a un parell de setmanes– va anar a parar a un destinatari equivocat. El resultat va ser la reacció furibunda de l'empresari de Múrcia, a qui van enviar el missatge per error, que va trencar relacions amb la capital del Montsià.

“Senyors estrangers, no sé si podran entendre les meves paraules en estar escrites en idioma castellà (no sé si encara es considera idioma o ja ha passat a ser un dialecte per a vosaltres)”, és l'inici de la resposta.

L'empresari “recomana” al consistori ampostí que “comprin al seu país” i els assegura: “Mentre pugui compraré coses espanyoles i vendré al meu estimat país.” El correu acaba amb un “fins mai”.

“Estic convençut que si l'hagués rebut en anglès o francès, simplement s'hauria buscat un traductor per poder establir relacions comercials o tot hauria quedat en una anècdota”, assegura l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, que, sorprès per la reacció, va fer públic a les xarxes socials el contingut d'aquesta resposta.

La persona que li havia enviat per error el missatge li va contestar l'endemà, en castellà, disculpant-se i recordant-li que, en correus anteriors, “sempre” s'hi havia adreçat en castellà.

Tomàs considera la reacció forassenyada i influïda pels discursos de determinats mitjans de comunicació. També creu que és el reflex de la falta de sensibilitat que l'Estat espanyol té cap a les nacionalitats que la integren, i lamenta que no faci res per donar a conèixer com a pròpies la resta de llengües oficials.

“Si realment l'Estat tingués voluntat d'integració d'aquells territoris que estan plantejant-se, com Catalunya, ser independents, acceptaria que tenim una llengua pròpia, que és la nostra llengua i que és normal que la parlem i escrivim”, conclou.