Lluita contra el gihadisme
Focus del gihadisme al sud d'Europa
A la capital catalana vigilen l'islamisme la CIA, la DGSE francesa i els seus equivalents alemanys, britànics, algerians i marroquins
La pressió policial està desplaçant els més radicalitzats de Catalunya cap al País Valencià
Els Països Catalans, especialment Catalunya, serien “el nucli geogràfic més important del radicalisme islamista a la riba nord de la Mediterrània”. Així ho consideren els governs espanyol i francès, com també les autoritats nord-americanes. A Barcelona, a més dels Mossos, del CNI i del Centro Nacional de Coordinación Antiterrorista, hi estan operant, en aquesta qüestió, serveis d'informació de la CIA, la DGSE francesa i els seus equivalents alemanys, britànics, algerians i marroquins. La CIA té a Barcelona una unitat de contraterrorisme des l'any 2008 –basada al seu consolat–, segons es desprèn d'una de les filtracions de Wikileaks. En els documents revelats, el departament d'Estat nord-americà considera Catalunya com “el més important centre d'activitat terrorista del sud d'Europa.”
Dades del Ministeri de l'Interior espanyol mostren que a Catalunya s'han realitzat, des l'any 2012, trenta-una operacions policials contra el gihadisme (vint-i-dues a Barcelona, cinc a Girona, tres a Tarragona i una a Lleida) amb seixanta-dos detinguts. Els islamistes radicals arrestats a Catalunya representen un terç del total de detencions fetes en territori de l'Estat espanyol.
Al País Valencià, en el mateix període, hi ha hagut dotze operacions i divuit detinguts. A les Illes Balears s'hi han detingut tres persones en dues operacions, una a Mallorca i l'altra, molt recent, a Eivissa. A la Catalunya del Nord, el Ministeri de l'Interior francès hi té controlats seixanta casos de “radicalització extrema” i l'any passat van detenir tres islamistes que projectaven un atemptat contra la base militar francesa del cap Biarra, entre Cotlliure i Portvendres.
Sis-cents mil musulmans
Per la seva situació geogràfica i els seus corrents migratoris, els Països Catalans s'estan convertint en una mena de “corredor del Mediterrani pel gihadisme”, segons fonts policials. El nombre elevat d'islamistes radicalitzats és proporcional a la important població musulmana que hi resideix. Més de sis-cents mil musulmans viuen als Països Catalans i es calcula que, en general, “un deu per cent dels musulmans són permeables, a graus diversos, a les tesis islamistes.” Segons el Consell de Seguretat Nacional espanyol, “Catalunya és la zona on hi ha més processos de radicalització ràpida i on la comunitat musulmana té més vincles amb extremistes d'arreu d'Europa”.
A causa de la pressió policial a Catalunya, des del 2014 els serveis d'intel·ligència espanyols han detectat “un desplaçament de domicili en direcció de València per part d'elements radicalitzats que s'instal·len en barris perifèrics, on la comunitat musulmana no està tan vigilada com a Barcelona”.
Protocol amb França
Des fa un any, el govern català té subscrit un protocol de col·laboració entre l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i l'École Nationale Supérieure d'Application de la Police Nationale de França per a “l'intercanvi de coneixements i experiències en el camp de la formació de la policia”, intercanvis on la lluita contra l'integrisme radical gihadista té una importància cabdal.
Des del gener del 2015, coincidint amb l'atemptat a París contra Charlie Hebdo, Catalunya està en el nivell de màxima alerta de 4 sobre 5, la qual cosa representa “una actitud d'extrema vigilància i prevenció” per part dels Mossos d'Esquadra.
La policia catalana té activat, des d'aquella data, el pla operatiu especial antiterrorista (POEA), destinat a “millorar les capacitats d'anàlisis i de valoració de l'amenaça terrorista, promoure mesures preventives que detectin fenòmens de radicalització, identificar llocs i espais susceptibles de patir un atac terrorista, dissenyar mecanismes de coordinació operativa i implementar mesures d'autoprotecció per als membres de la policia”.
El POEA analitza els fenòmens de radicalització “a les presons, entre els detinguts que passen per les comissaries, en els grups d'atenció a les víctimes i també a través de les experiències de les policies locals.” L'atenció preventiva se centra igualment “en la comunitat educativa, per detectar a temps fenòmens i actituds sospitosos a les aules.” Finalment, en aquest pla de la policia catalana hi té també especial rellevància “la identificació de llocs susceptibles d'atacs terroristes”. Els Mossos d'Esquadra han dissenyat, per una altra banda, operatius antiterroristes propis.
Set operatius específics
A Catalunya els Mossos disposen de cinc operatius ordinaris i dos d'extraordinaris que tenen, cadascun, un nom. L'operatiu anomenat Cercle està destinat a controlar col·lectius potencials de risc. El nom Hexàgon és per als dispositius adreçats a llocs d'afluència massiva. Trapezi és per a tot tipus d'infraestructures de transport. Triangle, per a les estructures estratègiques o crítiques, i Rectangle,per als centres i organismes oficials. Els operatius extraordinaris són el Garbell destinat a controlar vies de comunicació i Gàbia per detenir els autors dels atemptats.
Actualment, són vigents els cinc ordinaris i un d'extraordinari, el Garbell. Aquest programa policial determina que, en el nivell d'alerta 4, “els efectius policials hauran de destinar, com a mínim, el vint per cent del patrullatge preventiu a la prevenció antiterrorista.” En aquest sentit, els Mossos han efectuat “una mitjana mensual de 50.250 hores de prevenció”.
Dimecres passat va tenir lloc a Barcelona el congrés sobre terrorisme de l'EuroCOP (European Confederation of Police) amb tots els sindicats policials europeus. El conseller d'Interior, Jordi Jané, va aprofitar-ho per reclamar a Madrid que permeti als Mossos “ser presents al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat” del qual estan exclosos. EuroCOP reclama “més coordinació i mitjans materials i humans per lluitar contra el terrorisme gihadista”.
LES FRASES
LES XIFRES
L'atemptat fallit contra l'exèrcit francès a Cotlliure
Un grup autònom gihadista havia previst assaltar, el mes de gener d'enguany, un centre de comunicacions de l'exèrcit francès situat al cap Biarra, entre Cotlliure i Portvendres. Tenien previst “matar els soldats de la petita guarnició i filmar la decapitació del seu comandant”, segons va informar el ministre de l'Interior francès Bernard Cazeneuve en el moment de la detenció del comando, l'estiu passat. L'instigador del projecte d'assalt estava en contacte via internet amb un gihadista francès d'Estat Islàmic a Síria, que li havia ordenat “atemptar en territori francès” o “anar a combatre amb ell a Síria”, tal com va explicar des de París el fiscal general de França, el nord-català François Molins.
L'aspirant gihadista, resident a Marsella, estava vigilat des l'any 2014 pels serveis antiterroristes francesos de la DGSI a causa de “la seva relació amb gihadistes empresonats o combatents al Pròxim Orient.” Per realitzar l'atemptat va organitzar una cèl·lula clandestina amb un exsoldat francès de la marina, que havia estat destinat al centre de comunicacions militars de la costa nord-catalana on s'havien de cometre els assassinats. L'exmilitar coneixia accessos, torns de guàrdia i mesures de seguretat. Poc després, aquestes detencions va tenir lloc a Perpinyà una gran operació policial als barris de Sant Mateu, la Real i Espai Mediterrani. Es van controlar, sense detencions, una seixantena d'islamistes radicalitzats.