universitats
Els campus pioners de la UdG
La Universitat de Girona impulsa la creació de deu campus sectorials per obrir la recerca a les necessitats de la societat
És l'única universitat de l'Estat que aplica aquest sistema d'interrelació
La Universitat de Girona (UdG) ja ha constituït set dels deu campus sectorials, en el que és una aposta pionera a l'Estat per obrir els murs de les facultats a la societat. A la pràctica, els campus sectorials han d'acordar les necessitats dels principals actors socials i econòmics, les seves necessitats i, en aquesta línia, adaptar la recerca. I això passa en un context en què les universitats han d'assumir que el seu èxit ara es mesura no en termes de nombre de titulats, sinó d'ocupabilitat dels seus titulats en el mercat laboral; no solament en nombre de projectes de recerca i publicacions, sinó també en termes de transferència de tecnologia i coneixement, d'innovació induïda (tecnològica i social) i d'impacte territorial.
El vicerector de planificació, innovació i empresa, Ramon Moreno Amich, explica que, amb aquesta aposta, la UdG vol implicar el sector socioeconòmic en la recerca i, a la vegada, treballar per arribar a ser una universitat de referència. És per això que els focus de recerca, a través dels campus funcionals, són l'eina per assolir aquest objectiu. Fins ara, els campus que estaven en funcionament eren els de Turisme i l'Aigua, però el projecte ha de tocar alimentació i gastronomia; patrimoni cultural i natural; promoció de la salut; ciutats intel·ligents; materials compostos; factories i serveis intel·ligents i innovació en programari; gràfics, visualització i videojocs; cultura, identitat, immigració i desenvolupament humà, i formació del professorat.
Moreno explica que actualment estan en funcionament set campus: Aigua, Turisme, Alimentació i Gastronomia; Comunicació Cultural i Corporativa –vegeu peça–, Patrimoni Natural i Cultural; Compòsits i Salut, i els tres que queden pendents serien el d'Innovació i Tecnologia Industrial, Robòtica i Educació. “El que pretenen els campus és dinamitzar l'ecosistema innovador, que està format per empreses, institucions i entitats del coneixement d'un sector en concret”, destaca Moreno.
Estructura
Els dos elements principals de l'estructura externa dels campus sectorials són el Consell Assessor Sectorial i l'Agrupació Sectorial. El Consell Assessor Sectorial és constituït per un grup reduït de persones escollides per la seva trajectòria professional i personal, totes elles externes a la universitat, l'autoritat de les quals ha de ser indiscutiblement reconeguda en el sector. L'Agrupació Sectorial és el conjunt d'empreses i institucions inscrites en cada campus. L'objectiu és atreure el màxim nombre d'agents actius del sector socioeconòmic de cada campus, això és, d'empreses, clústers sectorials, associacions empresarials, ens locals (Diputació, ajuntaments i consells comarcals, oficines de promoció econòmica), entre d'altres.
Un altre aspecte que es treballa és el model d'innovació oberta, que s'ha descrit mitjançant el model C+D (connectar i desenvolupar), que substitueix o complementa el model d'R+D (recerca i desenvolupament), i es basa en la idea que l'associació accelera la innovació i l'intercanvi d'idees.
L'Estat reitera el seu compromís amb el Parc
J.Trillas / I.Bosch
El subdelegat de l'Estat a Girona, Joan Manuel Sánchez-Bustamante, va voler ahir donar un cop a l'esquena i, en bona part, avalar la darrera pròrroga que s'ha aconseguit per donar temps per arribar a un acord per treure el Parc Científic i Tecnològic de la UdG del concurs de creditors.
Sánchez-Bustamante, que va coincidir amb el rector de la UdG, Sergi Bonet, en la inauguració de la nova seu de la Fundació Princesa de Girona –vegeu plana 10–, va reiterar que no es pot trobar una solució sense l'acord de totes les parts. De fet, no va dir absolutament res de nou, però en una escenificació plena de gestos, mantenir aquest criteri semblaria avalar que l'Estat es podria decantar per signar l'acord singular del privilegi general, tot i faltar un dels 13,8 milions que el Ministeri d'Hisenda reclama que se li pagui al comptat. Després vindria la signatura del conveni.
Ara, i és important destacar-ho, més que mai la clau de volta la té l'Estat. S'ha dit de totes les maneres possibles, i fins i tot finalment el mateix rector ho ha admès, que el Parc no és viable sense el concurs de les administracions. De fet, ho diu el mateix administrador del concurs, que fa mans i mànigues per adaptar el discurs a una solució raonada.
En tot cas, i també és cert, segons fonts consultades, que l'Estat ha aconseguit finalment un tema que tenia entre cella i cella: que la Generalitat s'hi impliqués. Un matís molt important, perquè és el mateix Estat qui ha d'autoritzar la Generalitat a endeutar-se per 4,9 milions. Aquest import servirà perquè l'Institut Català de Recerca de l'Aigua compri el 66% de l'edifici del parc que ara ocupa i que, després de cinc dècades, tornarà, com tota la resta, a ser titularitat de la UdG; això sí, amb un element clau: els edificis, el cavall de Troia del projecte, estaran pagats. Totalment.
Comunicació i Compòsits, dos exemples del projecte
Un gran campus funcional o sectorial dedicat a la comunicació cultural i corporativa, el qual ha seguit els de Turisme i l'Aigua, ha estat una important aposta de la UdG. Aquest, per exemple, té com a objectiu treballar en l'àmbit de les estratègies comunicatives, la transferència informativa, la rendició de comptes i la responsabilitat social corporativa. El director científic del campus, Lluís Costa, explica que és un instrument per a la reflexió i la construcció teòrica, però a la vegada actua buscant complicitats entre els actors, com ara investigadors, acadèmics, empreses i institucions: “Tot plegat ha de servir per treballar per assolir una comunicació responsable, compromesa i participativa.” A grans trets, la missió del campus, que ja inclou una tretzena de grups de treball, ha de servir per fer front als reptes derivats de la societat de la informació i la comunicació en entorns globals i, molt especialment, locals.
Un dels darrers a crear-se ha estat el dels Compòsits, amb la constitució del seu consell assessor sectorial.
A la pràctica, aquest nou consell el que representa és un pas més en l'estructuració i el desenvolupament d'aquest campus, que ja disposa d'un clúster de recerca integrat per deu grups i càtedres de la UdG. El campus dels Compòsits de la UdG està enfocat cap a la síntesi, la microestructura, els processos de producció, les propietats, el disseny i la simulació de materials compostos o el desenvolupament de nous compòsits amb propietats estructurals.