JOSEP MARIA TERRICABRAS
FILÒSOF, CATEDRÀTIC, POLÍTIC i EURODIPUTAT
“He mirat d'ajudar els meus alumnes a ser crítics”
“Anar a fer classes a la universitat sense haver passat per la docència a secundària ens pot fer perdre una visió molt important del que això representa”
“Modestament he treballat perquè la Universitat de Girona, que va néixer com una universitat perifèrica, i per tant petita, no fos esquifida, d'aquí la idea de la Càtedra Ferrater Mora”
Tot és provisional
Coincidint amb el Dia Internacional de la Filosofia, Josep Maria Terricabras impartirà avui la lliçó Tot és provisional, la primera com a professor emèrit de la Universitat de Girona. L'acte tindrà lloc a les sis de la tarda, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres, en el marc d'un homenatge organitzat pel departament de filosofia.
L'acabament de la vida el tinc claríssim... i, és clar, si la vida s'acaba, les altres coses també!
El doctor Josep Maria Terricabras s'ha jubilat de la docència, a la UdG. És ja professor emèrit i, actualment, eurodiputat d'ERC. Artífex de la prestigiosa Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, filòsof, divulgador, tertulià, acadèmic,... avui rep un homenatge en un dia molt apropiat, el Dia Mundial de la Filosofia.
Tot a punt per a la darrera lliçó?
Per a la lectio ultima, sí! La meva darrera classe, però, la vaig impartir el 8 de maig del 2014. La d'avui serà més simbòlica i solemne i, de fet, si m'ho permet, testamentària.
Espero que no de punt final!
Confio que no! Ara sóc emèrit... tot i que mai se sap.
Què voldrà comunicar? Per cert, tindrà com a alumnes des del rector fins a molts companys seus...
Sí, és cert. I miri, vull donar una visió de quins han estat, modestament, els meus punts forts com a docent i de quina ha estat la meva activitat, fonamentalment en la filosofia, i el treball que he mirat de fer per ajudar els alumnes a ser més crítics i més rigorosos a l'hora de pensar.
El títol ‘Tot és provisional' no deixa de ser atractiu i molt Terricabras, per cert...
Des de jove, la idea de l'acabament de la vida la tinc claríssima... i, és clar, si la vida s'acaba, les altres coses també!
Així, a quines coses dóna importància?
Doncs en fer-me gran he anat donant importància a com és de casual tot. I, per tant... tot és provisional! Tant el bé com el mal que es fa. Per això és tan important treballar des del teu espai per mirar que les coses no acabin pitjor de com les has trobat.
Fem un ràpid viatge en el temps, segurament massa ràpid per a tota una vida. En tot cas: què veu quan recorda els seus inicis com a professor?
Veig el Terricabras que va entrar el 1978 a l'aula de l'ara IES de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, on va estar nou cursos com a catedràtic. Va ser llavors quan vaig tornar a trepitjar un institut, ja com a professor, després d'haver fet el doctorat a Alemanya i haver estudiat a Anglaterra. I miri, aquesta etapa la recomanaria a tothom que es vulgui dedicar a la docència.
Per què?
Perquè anar a fer classes a la universitat sense haver passat per la docència a secundària ens pot fer perdre una visió molt important del que això representa. Una experiència extraordinària! Els darrers dos cursos, però, ja ho compaginava fent classes de lògica a la universitat. Allò em va permetre saber com explicar-me... la claredat és un valor substantiu! En definitiva: posar-me al nivell dels alumnes per portar-los a un nivell superior. Cal explicar coses que un entén perquè els altres les comprenguin. Això és l'ensenyament democràtic. Si no ho entenen, no ho poden replicar.
Continuem avançant. La UdG. Quina creu que seria la seva principal aportació?
La Càtedra Ferrater Mora. Abans, càtedres que no fossin d'oposició no existien. I aquí vam fer la primera, el 1989. Tenia clar que seríem una universitat perifèrica, però això en cap cas implicava ser marginal. Petita, sí. Marginal, de cap de les maneres. Un home com Ferrater Mora, a qui li va encantar, donava prestigi internacional i, amb els anys, hi han desfilat primeríssimes figures; els més grans pensadors del món. Entre tots hem aconseguit que en alguns aspectes siguem petits però excel·lents en molts casos.
No oblidem el Terricabras mediàtic. Com ho va viure?
Vaig començar a la ràdio amb Rafael de Ribot i, després, amb Gaspar Hernández. Des d'una posició d'esquerres vaig procurar ser crític i autocrític, i això l'audiència ho va valorar. La meva vida docent i els estudis m'han marcat d'una manera definitiva en tot, com pot veure.
De professor a tertulià i, ara, al Parlament Europeu per ERC. Què li diuen?
Doncs: “Es nota que vostè no és un polític!” I, miri per on, això ho considero tot un elogi. Hi faig reflexions sobre ètica que, la veritat, no són habituals al Parlament. El que dèiem, tot és provisional...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
