El focus encegador de PISA

Com cada tres anys, els resultats de les proves internacionals PISA han aixecat una gran expectació. Alguns governs respiren alleujats, d'altres han posat data a una reunió per millorar posicions el 2019 i l'educació ha pres, per un dia, protagonmaisme a tot arreu. Els mestres i pedagogs valoren que l'educació desperti tant d'interès en dies com aquests, però alerten que l'enorme impacte de les proves PISA pot distorsionar la realitat de les escoles i instituts i del sistema educatiu.

“Els mitjans de comunicació es fan massa ressò de PISA perquè és una notícia quantificable i se'n poden fer rànquings”, observa Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que tot i que creu que “està bé que hi hagi una avaluació externa, tots en fem un mal ús”. “Es posa massa el focus sobre una dada i no sobre la resta”, afegeix Martí. Enric Roca, director d'Edu 21, recorda que “al principi, PISA era l'únic indicador internacional per comparar” i per això es va guanyar la categoria de referent. “Ens ha ajudat a avaluar per competències”, valora Roca, però coincideix a assenyalar que “no avalua tots els aprenentatges”.

Eugeni Garcia-Alegre, investigador associat al Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) i expert en gestió educativa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), també reconeix que les proves PISA han “revalorat l'avaluació, que era marginal”, però reivindica altres aspectes de l'educació “com l'empatia, la capacitat de treballar en grup i de resoldre problemes de forma pacífica, que no són fàcils d'avaluar”. “Hi ha el risc –adverteix– que diguem: «D'això PISA no ens avalua. Deixem-ho córrer».”

De fet, cada cop hi ha més veus que alerten contra l'anomenat fenomen del teaching to the test (ensenyar per superar una prova estàndard), una pràctica consistent a ensinistrar els alumnes a superar exàmens com les proves PISA o les de competències bàsiques per sortir ben parats en els rànquings internacionals o en les classificacions internes d'Ensenyament. “Això ha passat en alguns països com els Estats Units i alguns d'asiàtics, que tenen molt d'interès a quedar com a referència internacional. Finlàndia, en canvi, fa reformes pròpies, amb independència del que digui PISA”, assenyala Roca.

Una altra “perversió” de les proves PISA és que contraposen realitats molt diverses sense posar-les en context, si més no, per al gran públic. “Ens comparem amb països molt diferents des del punt de vista socioeconòmic com Corea i Finlàndia”, avisa Martí, i “no volem que l'escola eduqui només per una sèrie de competències, sinó per tenir una societat ben vertebrada”. “L'avaluació –afegeix Garcia-Alegre– ha de servir per millorar, no tant per comparar, i els centres són els qui millor poden avaluar perquè coneixen el dia a dia dels alumnes.”

Roca va més enllà i recorda que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), responsable de les proves PISA, “no és una organització neutra” des del punt de vista ideològic i alerta que “els sistemes educatius no s'han de posar a les seves ordres”. “Cal un sistema propi que el neutralitzi”, remarca. Martí reivindica la “feina ben feta” de l'escola catalana, que “els últims anys ha sabut donar resposta a un moviment demogràfic immens amb els recursos que tenim”.