L'agonia del correbou

El Punt Avui va convocar per a una fotografia conjunta a les cares més visibles i representatives dels moviments antitaurí i els taurí a la Garrotxa, David Serramitjana –activista de diverses entitats en defensa dels animals, últimament a Fauna i a les llistes del PACMA– i Pepe Amores –presideix la penya taurina local des dels anys en què la ciutat es va declarar antitaurina–, respectivament, amb el rerefons de les agres polèmiques viscudes a Roses, Torroella de Montgrí i Vidreres. Això passava a final de maig, en plena campanya d'uns i altres per esgarrapar vots a la consulta popular que es va celebrar a la capital garrotxina a principi de juny per decidir la continuïtat del correbou de les Festes del Tura.

I la trobada, a l'exterior de la plaça de braus d'Olot, va ser correcta i fins i tot cordial. “Sí, a Olot tots ens coneixem i tots coincidim en una associació o altra o en un acte o altre”, sentenciava Amores, i ho corroborava Serramitjana.

A Olot la polèmica taurina es va resoldre amb el fair play de totes dues parts i, sobretot, democràticament, és a dir, amb una votació en què els 29.068 olotins amb dret a vot van poder decidir si l'Ajuntament havia de prorrogar la concessió administrativa a la penya taurina local per continuar celebrant el correbou o no. Al final, el resultat va ser molt clar, perquè el 60 per cent dels 5.322 votants (el 18,3% del cens) van donar llum verd a posar fi a aquest espectacle taurí. I el fair play va continuar posteriorment, perquè Pepe Amores afirmava poc després de conèixer els resultats que els 1.838 vots obtinguts juntament amb el centenar de socis que té la penya els animaven a revertir la situació i restablir el correbou del Tura. Serramitjana valorava que els olotins havien decidit que Olot fos definitivament una ciutat del segle XXI. Cap retret al bàndol contrari. Tant l'un com l'altre, a més, anunciaven que donarien suport, cadascú al seu bàndol, als protagonistes de les altres polèmiques taurines gironines.

L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha estat l'altra cara de l'any a Olot. La ciutat s'ha convertit en la capital de les consultes populars, impulsant la del correbou de les Festes del Tura, incloent-hi a la mateixa, la de la necessitat de la variant nord i posteriorment la de les tres propostes de remodelació del passeig que la ciutat té dedicat a l'escultor Miquel Blay, el Firal. Ell ha estat el primer a reconèixer alguns problemes en l'engranatge de la consulta, com que alguns veïns no havien rebut les cartes amb el codi personal per exercir el seu dret a vot. Ell mateix, no obstant, ha manifestat la voluntat que les dues consultes hagin servit per assentar les bases per a futures votacions, deixant clara així la voluntat de promoure la implicació dels veïns en el govern de la ciutat.

El tema taurí ha generat molta controvèrsia també a altres municipis gironins com Torroella de Montgrí, Roses i Vidreres. A Roses, també ha estat el primer any en què no s'ha programat per la festa major l'empaitada d'ànecs i el correbou, tots dos actes envoltats d'una forta polèmica. A Vidreres, sí que s'han dut a terme els tres correbous programats per la festa major, amb activistes antitaurins per gravar imatges del tracte que es dispensa als animals. Al ser detectats, el públic els escridassa. La intervenció dels Mossos d'Esquadra escortant-los fins a la sortida evita mals.