La UdG, pendent del Parc i oberta a eleccions el 2017
Mandat
El rector, Sergi Bonet, iniciarà el 2017 el seu darrer any de mandat pendent del futur del Parc Científic
Es consoliden els projectes d'internacionalització
La UdG tancarà el 2016 en el que haurà estat el tercer, i penúltim, any del mandat de Sergi Bonet, l'etern aspirant que finalment va arribar al despatx del rectorat. Bonet, amb un programa tancat, el que ell anomena a l'estil Rousseau un “contracte amb la comunitat universitària“, ha posat èmfasi en la reivindicació d'una universitat pública i, molt especialment, en l'expansió de la UdG en el territori català i el cercle del Mediterrani, Iberoamèrica –vegeu plana següent–, en el marc de la política d'internacionalització.
Però el treball ha estat intens perquè s'han volgut assegurar les eines per assolir el relleu generacional, millorar la productivitat científica, la concreció de l'impuls a la tercera llengua, l'aprovació de la modificació de la relació de llocs de treball i del programa de foment de la transferència, entre molts altres aspectes.
Tot això ha passat en un any que ens deixa una imatge icònica: la dels quatre rectors que han construït la imatge de la UdG que tanca el 2016 celebrant el 25è de la seva creació. Quatre estils diferents que l'han dut a un punt clau de la seva història i amb importants reptes sobre la taula que, d'una o altra manera, marcaran el futur d'aquesta universitat perifèrica. N'hi ha un, però, que pot haver eclipsat la resta: el futur del Parc Científic i Tecnològic, en concurs de creditors des del 2015 i amb una moratòria per arribar a un acord amb l'Estat, que expira el 26 de gener. El mateix Bonet assegura: “Estem en una molt bona línia i esperem que abans de la data límit tinguem resultats positius.”
El parc, però, no deixa de ser una peça important, especialment perquè implica altres administracions, però els reptes de conjunt són molt rellevants.
Referents a l'Estat
La defensa d'una universitat pública plana sobre tot el projecte de Bonet i, per a un rector que no es desvia un mil·límetre del seu programa, això ha donat peu que el claustre de la UdG debatés, i votés, el document titulat Per un sistema universitari públic de qualitat. Una proposta del consell de direcció que va ser avalat pel 96% dels claustrals. Aquest document ja s'ha elevat al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a l'Associació Catalana d'Universitats Públiques. Una iniciativa important si es té en compte que el claustre de la UdG va ser el primer d'una universitat pública que va aprovar una proposta d'aquestes característiques.
Pel que fa als estudis, al llarg del 2016 s'ha estat treballant en la possible programació d'un nou estudi de grau: grau en enginyeria biomèdica i s'ha presentat un grau en disseny i moda, i s'ha completat el primer curs del grau en videojocs i grau internacional en fisioteràpia, s'ha implantat la doble titulació grau en turisme i grau en màrqueting, així com les dobles titulacions en màsters.
LES FRASES
Un concurs de creditors planificat i buscat
El 2015, i per sorpresa de molts, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG s'abocava al concurs de creditors. La sorpresa va ser majúscula perquè va agafar a contrapeu als principals patrons: l'Ajuntament de Girona i la Diputació, que se'n van assabentar, si més no d'això n'han fet bandera, pels mitjans de comunicació. Va ser una decisió meditada i calculada per part del rector, que va considerar que era l'única solució per buscar una sortida al parc. Si bé en els darrers anys havia invertit la tendència i generava beneficis, el problema era majúscul perquè no es podien pagar els crèdits que van servir per fer els edificis. Fins ara ja es porten dos ajornaments abans que el jutge resolgui. La clau de volta ara és arribar a poder signar un acord singular; resumint: que l'Estat vegi bé la proposta. Ara realment la pilota està sobre la taula del ministre d'Hisenda. El 20 d'octubre, el Consell Social de la Universitat de Girona va aprovar per unanimitat fer una aportació única de 3,39 milions al parc per facilitar l'acord amb el Ministeri d'Hisenda. La Diputació de Girona, l'Ajuntament i la Generalitat –que no és patró– aportaran 6, 2 i quasi 5 milions d'euros, respectivament, per tal de donar suport i la viabilitat que es mereix el projecte, fins a les màximes conseqüències, donant així la possibilitat d'una sortida avantatjosa per al parc. Actualment, en el parc hi treballen 1.345 persones, en un total de més de 140 agents distribuïts en empreses, grups de recerca, institucions i serveis, entre d'altres.
Obrir-se a Iberoamèrica, la Xina i la Mediterrània
J.Trillas
La Universitat de Girona ha posat els ulls en tres grans eixos en el marc de la seva política d'internacionalització: l'arc mediterrani, Iberoamèrica i la Xina. En aquest sentit, i segons Sergi Bonet, les relacions estratègiques amb la Xina es centren en la participació amb l'Institut Confuci. Durant l'octubre de 2016, s'ha participat a la visita conjunta de vàries universitats públiques catalanes a institucions de la Xina que organitza la Fundació de l'Institut Confuci de Barcelona. Ara mateix ja es compta amb un conveni signat amb l'Associació UNIM Educació i Cultura entre Catalunya i Xina, que té seu a Barcelona i Chengdu, capital de la província de Sichuan. (Xina).
Una altra element important ha estat la creació del que s'anomena l'Associació de les Universitats de l'Eix. Aquesta entitat està formada per la Universitat de Lleida, la Universitat de Vic i la Universitat de Girona. Segons Bonet es tracta, bàsicament, de donar visibilitat a les universitats que en formen part, reforçant alhora la idea de la internacionalitat. També es vol sol·licitar conjuntament el Consorci Erasmus+. També cal remarcar la cooperació amb la a Universitat de Gènova. En aquesta mateixa línia, i pel que fa a aquest marc geogràfic, s'ha creat l'Agrupació d'Universitats del Mediterrani Occidental, amb un conveni per a la creació de l'Agrupació d'Universitats del Mediterrani Occidental, que ha de donar peu a un màster de patrimoni internacional el novembre del 2016 amb les universitats de les Illes Balears, de Gènova i de l'Euro-Mediterrània de Fes.
El 2016 també s'ha seguit treballant amb l'expansió iberoamericana per consolidar internacionalment la UdG com una universitat de graus i màsters a Colòmbia, Equador, Mèxic, Perú, Xile, Brasil i Argentina.