Housing First, aposta de país

Housing First o Primer la Llar és una expressió desconeguda fa un parell d'anys i que ara és als plans de treball de professionals dels serveis socials i del tercer sector per evitar que les persones visquin al carrer. I d'aquí ha anat pujant esglaons per agafar protagonisme, primer en les polítiques socials municipals i ara també en les polítiques de país. Primer la Llar és una aposta contundent que significa que a una persona que viu al carrer se li dona un habitatge com a punt de partida del procés d'inserció social amb el suport necessari perquè pugui mantenir-lo de forma permanent. L'estratègia integral per a l'atenció a persones en situació de sensellarisme a Catalunya, que s'està treballant amb les entitats socials i municipis, dissenyarà aquest any el full de ruta contra l'exclusió residencial i paral·lelament posarà en marxa 25 pisos Housing First.

“El pla pilot ens ha de servir per poder avaluar quina és la millor manera de fer-ho –planteja el secretari d'Afers Socials, Francesc Iglesies–. Sabem que el Housing First funciona molt bé als Estats Units i el Canadà i també en municipis de Catalunya”. Es tracta d'un canvi de paradigma: en lloc que la persona se sotmeti a uns itineraris de millora de salut i passi per centres residencials col·lectius abans d'aconseguir-ne un de personal, es fa al revés. “S'està veient que l'habitatge dona estabilitat emocional i facilita la intervenció socioeducativa i de salut”, argumenta.

Només l' Ajuntament de Barcelona en conveni amb entitats ja té uns cinquanta pisos en model Housing First . Entitats com Sant Pere Claver, Suara, Rais, la Fundació Arrels i Sant Joan de Déu també en tenen més d'un centenar de propis. Els 25 del pla pilot aniran més enllà de Barcelona per arribar a Girona, Lleida, Tarragona, el Prat de Llobregat, Badalona i Sabadell. “La clau –insisteix Iglesies– és que l'habitatge constitueix un dret fonamental i un requisit previ per resoldre altres problemes socials, sanitaris i laborals.”

Amb aquest pla es comença a atacar l'augment de persones en situació de sense llar i també d'infrahabitatge. La memòria justificativa de l'Estratègia integral contra el sensellarisme a Catalunya recorda, en aquest sentit, que “en el context polític de la Unió Europea la manca d'habitatge és una àrea establerta com a prioritària” i es recomana “prioritzar els enfocaments que situen l'habitatge en el centre de l'estratègia” per reduir el nombre de persones que dormen al ras, que estan augmentant.

Precisament el 2016 s'han fet recomptes nocturns que han quantificat en 941 les persones que dormen al carrer a Barcelona, 71 a Lleida, 39 a Badalona, 31 a Sant Adrià del Besòs i 60 a Girona.

A més d'aquests recomptes, el punt de partida és clar, recorda el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, un estudi del seu organisme estima un total de 48.454 casos de mal allotjament, dels quals 5.433 (11,2%) són persones que dormen al carrer ; 8.634 (17,8%) s'estan en albergs o centres d'institucions; 26.705 (55,1%) viuen en un habitatge insegur i gairebé 7.700 (15,9%) estan en barraques, en habitatges sobreocupats o que no estan en condicions.

Els primers passos són ara trobar l'entitat que assumirà la secretaria tècnica del pla i es responsabilitzarà d'avaluar el pla pilot i dur les conclusions al debat de la taula tècnica. El pressupost inicial per a aquests primers treballs és de 96.800 euros. “Amb el Housing First capgirem l'òptica i situem la persona i l'habitatge en el centre de tot”, planteja Fornt, que xifra en un 3,3% el parc social d'habitatge, que fa dos anys estava en un 2%. Lluny encara del 15% que fixa la llei i de les mitjanes europees. “Hi estem treballant –assegura–, perquè la necessitat és evident”. I parla de “pressió” perquè la mesa d'emergències de Catalunya atén una mitjana de cent sol·licituds mensuals.