Salut
Investigació
Un estudi busca l'empremta genètica de la gent del Pirineu
Es tracta d'una iniciativa pionera a la Península i que permetrà conèixer el risc de patir algunes malalties
Els investigadors impulsen una campanya de micromecenatge per aconseguir més mostres
Revelar les particularitats genètiques de la població del Pirineu. Aquest és l'objectiu que impulsa el grup d'investigació de Genètica de Poblacions i Epidemiologia de la Universitat de Barcelona. Sota la direcció del doctor Pedro Moral, el grup fa dos anys que treballa en la recollida de mostres d'ADN d'habitants de comarques de la zona dels Pirineus, concretament de la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. L'objectiu és aconseguir elaborar un mapa genètic de cada zona.
Es tracta d'una iniciativa pionera a la península Ibèrica que permetrà establir uns perfils de predisposició genètica de cada comarca i conèixer el risc genètic de patir malalties comunes, com ara obesitat, diabetis o problemes cardiovasculars. Dels resultats obtinguts se n'espera una informació que es planteja molt útil per a la prevenció. Amb la col·laboració dels hospitals i la participació de voluntaris, ja s'han aconseguit 50 mostres, però volen arribar a les 150 persones. Per fer-ho possible calen recursos, i per això han iniciat una campanya de micromecenatge per recaptar els 12.000 euros que els fan falta.
Descobrir la genètica d'una comarca és una fita pionera a la península Ibèrica i només els consta que s'hagi fet a un altre indret, la Gran Bretanya. El programa de recerca tracta d'aconseguir un retrat amb informació genètica sobre la història poblacional recent i, a partir d'aquí, conèixer el risc genètic de patir malalties comunes com ara obesitat, diabetis o problemes cardiovasculars, que són les principals causes de mort en l'actualitat. “Serà una eina especialment valuosa i efectiva per determinar futures polítiques en el camp de la salut per poder fer una feina de prevenció i amb coses pràctiques com ara l'alimentació”, subratlla el doctor Pedro Moral.
Sense secrets
La informació genètica també aportarà informació detallada sobre esdeveniments històrics recents, propis de cada comarca, com l'empremta al seu ADN de les antigues migracions (com ara àrabs o romans) per contactes comercials, una informació que no es pot obtenir amb cap altre tipus de mostra. L'elecció de la zona dels Pirineus s'ha fet precisament perquè és una zona aïllada, on no s'han registrat arribades massives de persones, com sí que ha passat a altres indrets més urbans de Catalunya, i això ha de permetre detectar millor “les traces del genoma de la gent que ha passat per aquí els últims mil anys”, detalla Moral.
El projecte acumula dos anys de recollida de mostres d'ADN i informació antropològica dels habitants de la zona del Pirineu. Les analítiques se centraran en la variació de mig milió de genomes de cada individu que participi a l'estudi. Per tenir “seguretat i consistència estadística” cal arribar a 150 les mostres. De moment s'han pogut recollir les 50 primeres mostres, però ara calen més recursos per seguir avançant amb la investigació. Cada 50 mostres representen 4.000 euros de cost.
LA XIFRA
Es busquen candidats
Els requisits per poder formar part de l'estudi són tenir entre 18 i 90 anys i provenir d'una nissaga arrelada al territori: cal tenir almenys tres avis de la mateixa comarca. Una dada que també ha sorprès de les mostres recollides fins ara és que entre el 80 i el 90% dels individus han nascut a la zona d'influència prevista. Segons explica el doctor Moral, “agafant el lloc de naixement dels avis s'assigna un indret de naixement a cada descendent i la majoria dels analitzats es manté a la comarca assignada, és una dada curiosa”.
El grup d'investigació està vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB, que fa més de 25 anys que investiga la historia i l'epidemiologia de les poblacions humanes. L'equip participant de l'estudi està format per quatre professores d'antropologia i tres investigadors postdoctorals, i té la col·laboració d'estudiants de doctorat, màster i grau.
En un futur, s'espera poder completar l'estudi amb mostres de l'Alt Empordà i Puigcerdà, que són les que falten de Catalunya. Per ampliar el radi, també podria extrapolar-se a Navarra, Saragossa i el País Basc.