“Domesticar” les aules

El model d'ensenyament en què l'alumne era un subjecte passiu i es limitava a assumir els coneixements –exclusivament a través de la memorització– que transmetria “l'amo de l'aula”, és a dir, el professor, ha quedat caduc. Els nombrosos moviments de renovació pedagògica han aconseguit en els últims anys introduir noves metodologies a l'aula, que, tot i les possibles diferències d'implementació, coincideixen en un punt principal: el focus d'atenció en qualsevol de les etapes educatives ha de ser l'alumne. “Abans el professor ho controlava tot perquè posseïa el llibre amb els coneixements, però ara no. Les noves tecnologies ens permeten accedir a qualsevol coneixement i informació i, en aquesta conjuntura, els mestres han de fer de mediadors; han de guiar perquè els coneixements se'ls construïsca l'alumne, que és el que requereix la societat, un coneixement constant d'estar aprenent tota la vida”, explica Mercè Fuster, membre del moviment Novadors. Professora de matemàtiques de l'institut Gregori Maians d'Oliva (la Safor), fa uns dies va participar, juntament amb altres representants de grups de renovació pedagògica, en el taller de cocreació que es va celebrar a l'Institut de Biomecànica de València (IBV) a instàncies d'una de les empreses amb més experiència en el sector del mobiliari escolar, Profesionales del Mobiliario Escolar.

L'objectiu d'aquesta trobada, capdavantera al territori valencià, pretén respondre precisament al repte de com cal adequar i definir l'aula que ha de donar cabuda a les innovacions educatives que s'hauran d'implantar en els pròxims anys i que, en alguns casos i de manera voluntària i precària, estan introduint alguns mestres, no necessàriament relacionades amb les noves tecnologies. “Es poden aplicar noves metodologies senes haver de recórrer a les TIC. Hi ha qui ho fa i ho fa molt bé, perquè la diferència no és tant el material que fas servir, sinó quins són els objectius i com ho fas”, opina Fuster. Ara bé, totes aquestes metodologies parteixen d'una premissa: una concepció completament diferent de l'aula. “El focus d'atenció, des del moment en què el professor i la pissarra han deixat de ser-ho, pot estar en qualsevol punt de la classe: no sols als pupitres i a les cadires, sinó també a les parets, a les finestres i a terra”, diu Fuster. “Per tant –continua–, l'aula ideal seria aquella on es pogueren configurar diversos espais en un mateix lloc.”

Versatilitat

Aquesta és la idea principal a partir de la qual ha de començar a treballar ara l'IBV. “Tenim molt clar que se'ns està demanant una aula versàtil, que en un moment donat es puga quedar buida o tindre tres o quatre espais. I això també implica mobilitat; és a dir, que els alumnes puguen traslladar el mobiliari sense fer soroll i de manera ràpida i en funció de l'edat que tinguen; treballar asseguts a terra o tindre un espai per descansar o treballar en equip”, explica la directora d'innovació de mercats de l'institut, Rosa Porcar, que subratlla les escasses investigacions científiques que s'han fet sobre aquesta matèria. “És cert que s'estan fent moltes coses, ací i al món, però només cal fer una cerca a Google Academic per veure que no hi ha cap article científic que relacione moble escolar i innovació pedagògica”, adverteix.

No és la primera vegada que l'IBV col·labora amb el sector escolar, ja que ha fet diverses contribucions pel que fa a l'ergonòmica i la biomecànica del mobiliari, i el 1999 va fer l'estudi antropomètric de la població infantil valenciana entre xiquets de 6 i 16 anys. Ara, en aquest nou projecte, han de transformar les necessitats plantejades en propostes construïbles i “econòmicament accessibles, perquè no oblidem que hi ha solucions meravelloses, però inassumibles per a la majoria”. I, finalment, fer-les aterrar als col·legis per veure si realment s'adapten a la demanda.

Ací és on comença la feina de les empreses del sector. Federico Giner, director comercial de Profesionales del Mobiliario Escolar, té molt clar quin és el canvi. “Segons ens van transmetre, cal domesticar l'aula, entenent que hem d'aconseguir que l'alumne s'hi trobe com a casa. Hem d'eliminar la rigidesa i fins i tot la grisor actual de les aules, i crear un entorn que siga atractiu i motivador per a l'alumne, on puga desenvolupar els treballs de manera diferent”, emfatitza. I tot seguit assenyala: “Que els nostres productes tinguen una base tecnològica, científica i el suport de la comunitat escolar és bàsic per a aquesta nova etapa que hem encetat.”

Però els centres educatius estan disposats a assumir aquesta inversió? “La nostra experiència ens indica que la majoria dels centres interessats són privats o concertats, sobretot perquè són els que han avançat en la implantació de les TIC a l'aula o poden fer més inversions de mobiliari. Però la intenció és que arribe a tot el món”, diu Giner, que assegura que governs com l'aragonès i el basc ja han mostrat interès pel projecte. “Seria bo que es pensara que és una inversió de futur per millorar el nostre futur”, conclou Mercè Fuster.