Desbordats de donants

La solidaritat es palpa en una llitera. I fent cua. Hi ha les xifres amb què quantifiquem l'èxit de les campanyes –en aquest cas 170 donacions de sang i més de 300 donants de moll de l'os en la recerca d'un donant compatible per a en Roger , alumne de l'escola Vedruna de Girona–, però els testimonis són els que hi posen nom i cara. “T'ho planteges, però pel dia a dia no ho acabes fent i avui es dona aquesta oportunitat; no costa gens i ajuda molta gent.” Ho explica en Jaume, de 42 anys, veí de Girona i amb un fill al Vedruna. Incorporat a la llitera després de donar sang, també es feia donant de medul·la òssia. El testimoni d'en Jaume es pot aplicar als més de tres-cents inscrits i als centenars que no ho estaven i van acostar-se a la sala d'actes del centre, no només com a donants de sang, coincidint amb la marató que es fa aquests dies per la falta de reserves del Banc de Sang i Teixits, sinó també per fer-se les primeres analítiques per ser donant de moll de l'os i buscar donants compatibles amb en Roger, diagnosticat per una aplàsia medul·lar. “Soc mare d'un nen d'un curs inferior al d'en Roger, i et pot passar a tu”, explicava la Imma. A la cua, també, la Marta, una exalumna del centre de 28 anys, va sentir la crida pels mitjans i faria la doble donació. Era el cas majoritari, però també d'altres com el de la Blanca, que no té cap mena de vinculació amb l'escola, havia donat sang feia una setmana i es registrava com a donant de moll de l'os. Un equip de cinc infermers feia les extraccions i dos metges, les entrevistes. La directora del Banc de Sang i Teixits de Girona, Anna Millán, explicava que els donants de moll de l'os s'incorporen també a un registre mundial. “Els donants de Girona poden ajudar altres malalts d'arreu.” Abans d'obrir portes, la cua al carrer Pare Claret s'allargava fins al xamfrà del carrer Barcelona. La directora de l'escola, Marta Oliva, aclaparada, contenta i molt agraïda per la resposta massiva, destacava la segona jornada de doble donació, el dimecres 18: “Quan ens vam assabentar de la malaltia d'en Roger, vam pensar com bolcar-nos-hi, i què millor que portar el banc de sang a l'escola.” Tot i preveure les cues, les lliteres plenes i els formularis que s'acaben, no deixa que la imatge de l'altruisme “impacta”, reconeixia en Jordi, que esperava torn.