Europa manté la fe a l'escola amb models diferents
Els països europeus fan religió als centres, tret de França
L'acord amb el Vaticà obliga a oferir la matèria
Un dels principals arguments dels defensors de l'assignatura de religió a l'escola és que es tracta d'una matèria que es fa a la immensa majoria de països d'Europa. En alguns casos és obligatòria, en d'altres d'oferta obligatòria i amb una assignatura alternativa, i en alguns casos d'oferta obligatòria però amb la possibilitat de restar-ne exempt. De fet, només a França, país laic, la religió està fora de les escoles públiques, que són la majoria.
La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) va revifar la polèmica sobre la religió en donar a l'assignatura un valor acadèmic que abans no tenia i, per tant, en convertir la matèria en important a l'hora, per exemple, de demanar beques. En aquesta qüestió, la casuística a Europa és molt diversa: hi ha països com Alemanya, el Regne Unit i Finlàndia on la matèria computa en l'expedient acadèmic i d'altres com Holanda, Itàlia i Portugal on no ho fa. Un cas curiós és el dels Estats Units, on, tot i ser un país molt religiós, la religió està exclosa per la constitució en l'educació pública en considerar que no es pot obligar ningú a professar cap fe.
Una de les crítiques que es fa al tractament de la religió a les escoles de l'Estat és el manteniment dels acords amb la Santa Seu del 1979 que garanteixen l'oferta de l'assignatura de la religió catòlica a les escoles i donen a la jerarquia catòlica la potestat de triar els mestres i els continguts de la matèria. Els crítics amb els acords remarquen que es van començar a negociar abans i tot que s'aprovés la Constitució del 1978 amb el Concordat del 1953 com a referent i que el model és arcaic, mentre que els defensors del pacte amb el Vaticà recorden, una vegada més, que altres països europeus tenen acords similars.
La possibilitat que Catalunya es converteixi en un estat independent en els propers anys obligaria a revisar o revocar els acords amb la Santa Seu i a buscar un model propi. De fet, la presència de la religió a l'escola en una eventual República Catalana ha estat objecte d'alguns debats darrerament amb visions que van dels partidaris de mantenir un estatus semblant a l'actual als qui advoquen per excloure-la completament de l'escola.
