Capital matemàtica

Barcelona s'ha convertit aquests dies en la capital mundial de les matemàtiques. El nom del guanyador del proper premi Abel de matemàtiques, conegut extraoficialment com el Nobel d'aquesta disciplina, es decidirà entre avui i demà entre les parets de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que hauran de ser totalment hermètiques, perquè la identitat del guardonat no es farà pública fins al 21 de març.

El jurat del premi estarà format per John Rognes, president del comitè del premi Abel i professor del departament de matemàtiques de la Universitat d'Oslo; Ben J. Green, de l'Institut Matemàtic de la Universitat d'Oxford; Luigi Ambrosio, del departament de matemàtica de l'Scuola Normale Superiore de Pisa; Marie-France Vignéras, de l'Institut de Matemàtiques de Jussieu, a París, i Marta Sanz-Solé, de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l'IEC. De fet, les deliberacions del premi es fan a Barcelona perquè cada any es duen a terme a la ciutat d'algun dels membres del comitè del premi Abel; en aquest cas, la de Marta Sanz-Solé.

La idea és que “surti de les fronteres de Noruega”, país que atorga el premi des de l'any 2003, segons va explicar la mateixa Sanz-Solé. El guardó, concedit per l'Acadèmia Noruega de les Ciències i les Lletres al matemàtic amb la trajectòria més brillant, prové del pressupost d'aquest país escandinau i està dotat amb sis milions de corones noruegues (equivalent a uns 700.000 euros). A banda de reconèixer la tasca d'un matemàtic prominent, l'Abel vol reivindicar el paper de les matemàtiques en tots els àmbits de la societat i atraure els joves cap a aquesta ciència, sovint considerada massa difícil.

“Els matemàtics ens divertim molt. És un plaer enorme anar descobrint coses i embrancar-te en nous reptes que et van generant noves preguntes que pot ser que no duguin enlloc”, va confessar el canadenc Louis Nirenberg, guanyador del premi Abel l'any 2015, juntament amb el desaparegut John Nash, famós perquè va inspirar la pel·lícula Una ment meravellosa. Amb 91 anys, aquesta eminència en equacions derivades parcials encara té al cap resoldre les equacions de Navier-Stokes, que descriuen el moviment dels líquids i els gasos, i que figuren en la llista dels “set problemes del mil·lenni”, amb una recompensa d'un milió de dòlars –pagats pel Clay Mathematics Institute– per a qui en resolgui algun. “Hem de desmuntar la imatge del matemàtic excèntric i rar tancat tot el dia en una habitació. Som persones la mar de normals”, assegura Nirenberg.

Xavier Cabré, investigador Icrea i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a qui Nirenberg va dirigir la tesi doctoral, corrobora les declaracions del seu mestre. “Les matemàtiques es fan viatjant i xerrant amb els col·legues”, remarca Cabré, que destaca la feina d'equip que hi ha al darrere de bona part de les troballes matemàtiques: “La majoria dels articles científics són col·lectius.”

Per què tenen, aleshores, tanta fama de difícils, les matemàtiques? Per què sol ser una de les assignatures més temudes? “Les matemàtiques tenen el seu propi llenguatge i és difícil arribar-hi”, respon Nirenberg, que, tot i això, exhorta els joves a “no rendir-se”. “Les matemàtiques són com la música, que també té el seu propi llenguatge”, hi afegeix Cabré. Xavier Jarque, professor titular de la UB i president de la Societat Catalana de Matemàtiques, recorda que les matemàtiques són presents en tots els àmbits del coneixement i reivindica la importància de la recerca al mateix nivell que en altres disciplines. Pel que fa als joves, creu que el més important és transmetre una “visió positiva” de les matemàtiques. Que s'adonin que els han “ajudat en algun moment de la vida”.

Per als que les matemàtiques ja formen part de la seva vida, la jornada Abel in Barcelona ha organitzat una ponència a càrrec de Nirenberg, una altra d'Ambrosio i una de Green. I els més entusiastes tenen una cita el 21 de març, data en què es revelarà el nom del guanyador, i el 23 de maig, quan se li lliurarà el guardó a Oslo.