Del desert a un país d'aigua

Koto Maelainin té 26 anys i parla amb un accent genuïnament català. Pel deix, ningú diria que és sahrauí. Va arribar a Sant Jaume d'Enveja (Montsià) ara fa més de deu anys, en un dels programes estivals d'acollida promoguts pels Amics del Poble Sahrauí. “Venia del desert i vaig arribar a un país ple d'aigua. Va ser un impacte brutal”, explica. S'havia de tractar un problema a la pell i això va allargar la seva estada. Havia de venir per passar un estiu però, sense voler, s'hi va quedar gràcies a l'hospitalitat de la família d'acollida. Els primers anys, la seva vida va transcórrer entre els arrossars i sense problemes, fins que el seu ronyó va començar a fallar.

Necessitava un trasplantament i la seva mare biològica es va postular com a donant. Aquest fet desencadena emocions que fins llavors havien quedat latents: preguntes sobre el seu origen al Sàhara i sobre el modus vivendi en un país occidental, al qual s'havia adaptat a la perfecció. Fa dos anys, aquesta història va atreure l'atenció del director gironí Òscar Pérez, que coneixia bé el Delta perquè hi havia rodat diversos documentals, el darrer titulat El tram final. I malgrat la seva trajectòria en l'àmbit de la no-ficció, la història (i el personatge) de Koto Maelainin el va fascinar tant que va decidir portar-la a la gran pantalla, en la que seria la seva primera pel·lícula de ficció: La millor opció. “La seva història transcendia l'anècdota local. Esdevenia una metàfora del xoc de cultures, un tema universal”, diu Pérez. Koto hi va estar d'acord, però hi va posar una condició: ell volia ser el protagonista de la seva pròpia història. “Primer no m'ho creia, això de la pel·lícula, però quan vaig veure que començava a fer el guió i que el projecte creixia m'ho vaig començar a prendre seriosament”, explica Koto. “Al principi em va sobtar la seva reacció. Però em vaig adonar que ell ho donava gairebé per fet. Aquesta valentia, aquesta empenta que mostrava va fer que considerés aquesta opció”, comenta Pérez. Així, Koto compartiria pantalla amb dos actors consolidats com Francesc Orella i Mercè Pons, que interpreten el paper dels seus pares adoptius. De fet, ells dos són els únics actors professionals del repartiment. La resta de personatges són veïns del Delta.