Per llei, des d'aquest 2017 tots els francesos són donants d'òrgans i teixits. Tant és si mai no s'han registrat com a tals o si els seus familiars s'hi neguen. D'ara en endavant, i “en nom de la solidaritat nacional”, en paraules de l'Agència Francesa de Biomedicina, el consentiment es dona per fet i quan algú mor els metges, a l'hospital, s'afanyen a trasplantar-li els òrgans. Els francesos que no vulguin ser donants ho hauran de manifestar explícitament en vida, apuntant-se al Registre Nacional de Rebuig i omplint un formulari, especificant quins òrgans rebutgen donar. 150.000 ja ho han fet.

Convertint tots els francesos en donants per defecte, la nova llei no només pretén augmentar la donació d'òrgans i teixits sinó, també, accelerar el procés de trasplantament (és a dir, no haver de preguntar als familiars i esperar la seva resposta, quan el mort no ha expressat prèviament el desig de donar). Des de l'1 de gener, els metges només han de fer una consulta ràpida al Registre Nacional de Rebuig per comprovar que el pacient no hi consti. En el formulari, que es pot omplir per Internet, els francesos poden concretar quins òrgans es neguen a cedir (fetge, ronyons, cor, pulmons, pàncrees, intestins o tots), quins teixits no volen que els treguin (còrnies, pell, vasos sanguinis, vàlvules, ossos, tendons, cartílags o tots). I també se'ls permet especificar amb quina finalitat: per fer trasplantaments terapèutics, per a la recerca científica o per fer l'autòpsia. Els que no vulguin inscriure's en aquest registre també poden comunicar a la seva família, oralment, abans de morir, que no volen ser donants. En aquest cas, però, la nova legislació requereix que almenys dos “testimonis” de la família testifiquin davant dels metges. A França, 60.000 persones viuen gràcies a un òrgan trasplantat.

A l'Estat espanyol, la família del mort encara té l'última paraula. Tot i que també existeixi el principi de presumpció de consentiment, a la pràctica són els familiars els que han d'acabar donant el vistiplau, fins i tot en els casos que la persona traspassada tingui el carnet de donant, que no té validesa legal. El 14% de les famílies s'hi neguen, una proporció que a França, fins ara, era del doble, del 32%.

Precisament Catalunya és líder mundial en trasplantaments: se'n fan 135 per milió de població (pmp), una taxa que supera les d'Espanya (107 pmp) i els EUA (98 pmp) i dobla la mitjana europea (65 pmp). L'any passat, per primer cop, Catalunya va superar la barrera del miler de trasplantaments, amb 1.015, i la Vall d'Hebron va batre el rècord de fer 10 trasplantaments, 4 dels quals pediàtrics, en 24 hores. De fet, l'Estat té la proporció més alta de donants del planeta: n'hi ha 43 per cada milió de persones (42 a Catalunya). Segons les estimacions, cada donant d'òrgans pot salvar fins a sis vides! Però tot i aquestes bones estadístiques, a Catalunya encara hi ha 1.301 malalts en llista d'espera per rebre algun òrgan, sobretot ronyons.

L'Uruguai va ser pioner, el 2013, a declarar tota la seva població donant d'òrgans per defecte, i el govern laborista de Gal·les va fer el mateix, el 2015, tot i l'oposició dels conservadors i de l'Església anglicana. No només són donants, per llei, tots els gal·lesos sinó qualsevol major de 18 anys que hagi viscut a Gal·les el darrer any. També els Països Baixos o Dinamarca seguiran les passes de França.