Un lluitador constant

Algunes històries vitals tenen un component de lluita constant al llarg de l'existència. Si a més aquesta actitud es trasllada a diversos àmbits, encara fa més rellevant la vida dels seus protagonistes. És el cas de Romuald Grané (Artés, 1923-Mataró, 2012), conegut principalment pel fet de ser un militant comunista antifranquista, la vida del qual ara s'ha plasmat en un llibre que es titula Herois anònims; la història d'en Romuald Grané Vilaseca, a càrrec de la periodista i familiar seva Núria Segura Insa i editat per Afers.

Aquesta lluita de Grané va comença des de ben petit, quan treballava a la botiga de queviures que els seus pares tenien al barri de Sant Martí de Provençals, a Barcelona. Un cop va tancar aquest establiment, va començar a vendre mistos per la ciutat comtal per lluitar contra la pobresa. Grané va ser testimoni primer, durant la Guerra Civil, de la violència a la rereguarda republicana i, després de la victòria franquista, de la repressió de la dictadura durant la postguerra. Als anys quaranta, quan ja havia obert el seu propi taller, després d'haver treballat d'aprenent de tapisser, el seu compromís polític el va portar a afiliar-se a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l'organització juvenil del PSUC.

Durant la dictadura de Franco, Grané va viure de prop esdeveniments clau de la lluita contra el règim feixista com ara la famosa “caiguda dels 80”, quan bona part de l'estructura clandestina del PSUC va ser desmantellada, o l'afer Comorera, amb la defenestració del primer secretari general del partit i la marginació dels seus seguidors, cosa que li va comportar que el partit li girés l'esquena. A més, aquest compromís polític també va comportar per a Grané diverses detencions i estades a la presó durant la dictadura.

Tal com relata el llibre, en la darrera part de la seva vida la lluita de Grané va traspassar la línia política per tornar-lo a posar a prova. I és que va aparèixer un nou enemic que el va obligar a fer-hi front: l'Alzheimer que va patir la seva dona –la Flora– en els darrers 26 anys de la seva vida. Aquest va ser el punt de partida per dedicar tots els seus esforços a lluitar per fer entendre la importància de la necessitat de lluitar contra aquesta malaltia i per reivindicar la necessitat d'habilitar residències mixtes, on conviuen malalts amb gent sana, i traslladar els beneficis d'aquesta cohabitació. Aquesta és l'opció que va triar Grané quan, a mitjan anys noranta, va ingressar amb la seva dona –ja molt malalta– a la Residència-Casal de Gent Gran de Mataró. Va ser en aquest moment també quan Grané va destacar pel fet de reclamar una mort digna per a les persones.

“El llibre vol fer entendre que en el món hi ha molts herois anònims”, explica Segura, que recorda que va començar a forjar la idea del projecte el 2008. “Tot arrenca de les entrevistes i xerrades que fèiem quan l'anava a veure a la residència”, recorda l'autora. “Primer volia dotar el llibre d'un estil periodístic, però al final el vaig convertir en una novel·la”, diu Segura, que remarca que la publicació es completa amb una introducció a càrrec de l'historiador José Manuel Rúa Fernández, que serveix per contextualitzar alguns dels episodis biogràfics més destacats del protagonista, i els annexos. En aquesta darrera part s'hi troben escrits i reflexions escrites pel mateix Grané, l'anàlisi del consell de guerra que va haver d'afrontar el 1953 i la transcripció íntegra de l'entrevista. “Vull pensar que amb aquesta publicació es fa justícia a aquelles persones que, com en Romuald, van lluitar incansablement al llarg de la seva vida”, reflexiona l'autora.