El rei de la Garrotxa

Les farinetes de fajol s'haurien de declarar postres genuïnes de la Garrotxa. Ho va reivindicar, al final del seu pregó, Xevi Codina Güell, de Cal Russet , ratafiaire d'Olot en l'acte d'inauguració de la dotzena Fira del Fajol , als paratges de Can Frontana, a Batet de la Serra, un matí humit, de paraigües oberts, de pluja a raig, que no espantava els visitants –“som mesells”, va dir l'alcalde de Batet, Tavi Algueró–, però que deslluïa la festa major del fajol.

En el pregó, Codina va maridar la ratafia amb el fajol, però també els inicis de la fira amb les memòries vinculades als veïns de Batet, amb qui “la coneixença s'ha convertit en una amistat”: “Encara recordo la xocant manera que tenia en Xel de fer les comandes, cridant des de la finestra del seu tot terreny, sense aturar el cotxe, quan passava per davant de casa: «Dues garrafes de vermut! Passaré en pujant.»” I encara en el catàleg de records de joventut, va evocar el gust de les cireres, les que “l'avi Crusells, de propina”, el convidava a menjar tot pujant al cirerer quan portaven “el vi a alguns masovers de Batet”.

D'aquesta “fira petita que respira encant i autenticitat”, el pregoner va assenyalar que “els d'Olot” hi han estat des de la primera edició, arrelant una tradició més com és la pujada a peu des de la capital; “cent per cent esperit garrotxí”. I en la glossa del fajol, un fals cereal i una “humil poligonàcia” però “tan nutritiva que es considera la planta reina de la proteïna vegetal”, el pregoner va destacar-ne la seva excel·lent adaptació al microclima de la Garrotxa.

“Blat negre, blat sarraí, també conegut com el blat dels pobres, és un exemple més d'aquelles peculiaritats locals d'abast universal i d'aquí el seu mèrit”, va dir el pregoner per exemplificar-ho amb algunes elaboracions de fajol més conegudes: des de les galettes de la Bretanya a la polenta taragna, amb fajol, farro i formatge d'Itàlia, passant pel whisky de fajol que fan les destil·leries bretones i que a Cal Russet van presentar en forma d'aiguardent els primers anys de la fira. Xevi Codina va demanar que, arran dels tastets llaminers de Cuina Volcànica –lioneses de fajol de trufa i nata, tiramisú de fajol i ratafia, creps de fajol Suzette i xocolata, magdalenes de fajol i ratafia, coca de recapte de fajol, i magdalena de fajol i cacau–, augmentés la presència d'aquestes receptes en les cartes dels restaurants de la comarca,“no només per romanticisme, sinó per nutrició i dietètica”: “El fajol ha de ser per als garrotxins com la quinoa per als andins.”

La producció de fajol garrotxina és molt limitada, però d'alta qualitat, va assenyalar la presidenta de l'associació Amics del Fajol, Carme Plana, i en aquest sentit havien vingut pagesos de Tàrrega per cultivar-ne. Fa 28 anys que s'ha recuperat a Batet. El fajol és el rei de la Garrotxa? Podríem dir-ne tres, de reis, tal com va recordar l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, que en el parlaments es va referir a “la triple F”, les tres fires importants per a la comarca: la del fajol, la del fesol i la del farro.