Memòria històrica
La cruesa del 1977, present
Dos veïns de Tordera repassen la vida i les últimes hores d'un convilatà mort de matinada per la Guàrdia Civil a Hostalric
Un dels directors diu que fa quaranta anys hi havia dubtes sobre si l'assassinat tenia un rerefons amorós
El documental Ombres de la Transició: el cas Adolfo Bárcena, dirigit i produït per dos veïns de Tordera, intenta recordar una època en què l'incipient període democràtic ensopegava a cada pas. El llargmetratge vol aclarir les circumstàncies de la mort del jove Adolfo Bárcena –a punt de fer 23 anys–, la matinada del 20 de febrer del 1977. Després d'un sopar a Cal Parrufu d'Hostalric, Bárcena va ser assassinat en un descampat del poble per un caporal de la Guàrdia Civil.
L'historiador Quim Fors i Santi Barrera, apassionat de la història i la vida local, ja van repassar els cent anys del Club de Futbol Tordera. Ara han creat el Centre de Documentals i Imatges de Tordera, i el documental serà també editat en format DVD. S'estrena demà a la nit (a les 9 h) al Teatre Clavé, on se'n farà una segona projecció dissabte. Divendres de la setmana que ve (a les 9 h) es podrà veure a la sala Serafí Pitarra d'Hostalric.
Intent de “donar resposta”
Els autors del documental, d'una hora de durada, “intenten donar resposta” a la mort de Bárcena, que estava a punt de fer 23 anys. Hi havia dubtes en aquells moments –recorda– sobre si l'assassinat va tenir un rerefons amorós. A més, també va circular el rumor que l'autor dels fets, un caporal de la Guàrdia Civil, havia estat traslladat al País Basc. Els dos interrogants queden respostos, diu Barrera.
El documental Ombres de la Transició: el cas Adolfo Bárcena ha aplegat una vintena de testimonis. Els dos autors han copsat les impressions dels companys que acompanyaven Bárcena, que feia de lampista i que havia nascut en un poble de Guadalajara, aquella nit d'insomni. “Ens interessa que el fil de la història sigui a través de les declaracions successives dels protagonistes, alguns dels quals encara es pregunten: «Per què?».”
Barrera explica com un grup de nois de Tordera i Hostalric van poder anar a Madrid al cap d'uns dies a expressar formalment la seva queixa a la presidència del govern espanyol. Els joves van entregar una carta als representants governamentals reclamant justícia per la mort d'aquell jove que havia arribat inicialment a Maçanet de la Selva el 1961 i que posteriorment es va establir al barri de Sant Jaume.
Els fets van colpir Tordera i Hostalric. Els mitjans de l'època recorden el silenci i l'emoció amb què va tenir lloc l'enterrament i com el cos de Bárcena va ser traslladat des del dipòsit de cadàvers d'Hostalric fins a l'església de Tordera passant, fins i tot, pel davant de la Guàrdia Civil.
“Sentiment de ràbia”
La revista Presència del 5 de març de 1977 va titular “Sang a Hostalric” amb un seguiment de “Feixistes a la presó”. La revista Interviu del 3 de març titulava: “Un tret al cor” en un article de la periodista Sílvia Atienza, un dels testimonis del documental. “Allò va ser brutal. Hi veies un sentiment d'emoció, de ràbia”, recordava ahir Atienza, que col·labora en la comunicació amb l'Ajuntament de Sant Hilari.
