JOAQUIM SALVI
DIRECTOR DE L'ESCOLA POLITÈCNICA DE LA UDG I PRIMER ASPIRANT A RECTOR
“La meva candidatura no és crítica”
La UdG escalfa motors
El director de l'Escola Politècnica, Joaquim Salvi, fa públic que aspira al rectorat
Destaca la seva experiència i diu que vol donar més veu als estudiants
La cursa a rector de la Universitat de Girona (UdG) o, per ser més precisos, la precampanya per aspirar al càrrec un cop s'acabi l'actual mandat, a finals d'any, va començar ahir, quan el director de l'Escola Politècnica Superior de Girona, Joaquim Salvi, va fer públic que aspirarà al càrrec.
La candidatura de Joaquim Salvi –vegeu l'entrevista– no mostra encara totes les cartes, perquè, segons diu, està enllestint el programa, però sí que remarca que vol donar més veu als alumnes. “Nosaltres pensem que els estudiants han de poder participar molt més en els òrgans de govern de la UdG, i parafrasejant-los: «Cal poder passar de la protesta a la proposta»”, va dir Salvi.
Experiència de gestió
El director de la Politècnica vol destacar la seva experiència en la gestió a través dels diferents càrrecs que ha ocupat, des de coordinador d'estudis fins a vicerector. Joaquim Salvi és llicenciat en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor en enginyeria industrial, i va obtenir el premi extraordinari d'enginyeria per la UdG. Salvi és catedràtic del departament d'arquitectura i tecnologia de computadors i investigador del grup de recerca en visió per computador i robòtica. També ha estat professor visitant de l'Ocean Systems Lab de la Universitat de Heriot-Watt, i investigador principal de diversos projectes de recerca competitius i de transferència de tecnologia en l'àmbit nacional i europeu en visió per computador i robòtica submarina. Ha estat soci fundador de les empreses derivades AQSense i Bones Notes.
Visió constructiva
Hi ha altres elements que Joaquim Salvi vol deixar molt clars, com és que la seva aposta d'aspirar a ser el pròxim rector en cap cas s'ha d'interpretar com una crítica a la gestió de Sergi Bonet i el seu equip, ans al contrari. Segons Salvi, i en aquest sentit coincideix amb el mateix Bonet –vegeu la peça–, la presència de dues o més candidatures “aporta qualitat democràtica i, a la vegada, permetrà a la comunitat universitària confrontar diversos projectes, diverses visions que tenen totes l'únic objectiu de fer créixer la Universitat i el seu potencial”.
Aquestes, però, no seran unes eleccions qualssevol i hi ha elements per remarcar-ho. Un és que Bonet farà públic si es torna a presentar després d'haver presentat el seu informe de gestió dels quatre anys, en un claustre extraordinari –un fet inèdit–. I, també, i gens menyspreable, és que la UdG està immersa en el vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació, un fet que atorgarà una càrrega simbòlica de noves maneres, ja iniciades amb Bonet. Fins al moment, els rectors han estat el doctor Josep Maria Nadal, president de la comissió gestora del 1994 al 1996 i rector del 1996 al 2002; el doctor Joan Batlle, del 2002 al 2005; la doctora Anna Maria Geli, del 2002 al 2013, i, finalment, el fins llavors etern aspirant, el doctor Sergi Bonet, que va arribar al rectorat el 2013.
Confrontar programes
El rector de la UdG, Sergi Bonet, ha destacat que no vol encara avançar si té la intenció de presentar-se per revalidar el càrrec. Segons Bonet, aquesta decisió obeeix a diverses raons: per un costat, i segons explica, no vol interferir en la presa de decisió d'altres aspirants. També opina que abans cal presentar el seu informe i passar comptes pels quatre anys que haurà estat al capdavant de la UdG, en substitució d'Anna Maria Geli. “Nosaltres ens vàrem presentar amb un programa clar i definit per quatre anys, el que jo sempre en dic el nostre contracte amb la comunitat universitària i, en aquest sentit, cal que aquesta es pronunciï”, destaca Bonet.
Una cosa, peró, sí que tenia clara el rector de la UdG, segons explica: és que si no hi hagués cap candidatura que aspirés a substituir-lo el més probable és que optés per no presentar-se: “És important que hi hagi diversos candidats i candidates perquè ens permet poder confrontar visions, programes i fer créixer el projecte universitari, que és el que tots volem.”