llengua
El Moviment Franjolí avalua si crea la Diada de la Franja
Volen convocar una jornada més reivindicativa que el Pilar o l'11 de Setembre
Analitzen ja dues dates
El Moviment Franjolí per la Llengua, una de les principals entitats de la Franja de Ponent, ha posat sobre la taula la possibilitat que els municipis catalanoparlants d'aquesta zona limítrofa amb Aragó disposin de la seva pròpia diada nacional. En un article del geògraf i escriptor Joaquim Torrent i Blanch s'argumenta que la festivitat nacional de la comunitat aragonesa, el dia del Pilar (12 d'octubre), ha acabat convertint-se en la festa del “dia nacional d'Espanya”, un fet que xoca amb el projecte de diada reivindicativa franjolina.
D'altra banda, i en relació amb els festius de Catalunya, el text posa de manifest que, a més de l'11 de Setembre, els aranesos també tenen la seva pròpia festivitat nacional el 17 de juny, quan commemoren “l'aniversari de la concessió de la Querimònia”, explica l'autor.
Fetes aquestes consideracions, el Moviment Franjolí aposta per dues dates significatives per als veïns de la Franja: el 25 d'octubre i el 24 de gener. En la primera es commemoraria la conquesta simultània per part del comte Ramon Berenguer IV de Lleida, Fraga i Mequinensa el 1149. “Aquesta data té un gran simbolisme, ja que enllaça la Franja amb la capital de la Terra Ferma, amb la qual (...) encara ara manté lligams”, diu Joaquim Torrent, que hi afegeix: “Un altre punt a favor de l'opció del 25 d'octubre de 1149 és que simbolitza una derrota clau dels sarraïns que permet la incorporació de la resta de la Franja al domini lingüístic català”, explica en l'article.
La segona opció per acollir la Diada Nacional de la Franja és el 24 de gener. Aquell dia del 1706, es recorda en el text, “Calaceit va ser assaltada i cremada per les tropes borbòniques després d'una valerosa resistència que va provocar 150 morts a la població”. “És una data que agermana Calaceit, i de retruc la Franja, amb desenes de pobles, viles i ciutats de l'àmbit lingüístic català que també foren assaltades pels exèrcits borbònics francocastellans, des de Vila-real fins a la mateixa Barcelona, tot passant per Lleida, Mont-roig de Tastavins i Benavarri, a la Franja”, explicita el mateix Torrent.