La Segarra recordarà els deportats pels nazis

Dotze ciutadans de la Segarra van ser deportats als camps d'extermini nazis. Tots es van exiliar el 1939 i van caure en mans dels nazis formant part de la resistència o enrolats en batallons de treball dels aliats, explica l'historiador Jordi Oliva, impulsor del projecte per recuperar-ne la memòria. És iniciativa del Fòrum l'Espitllera i el Memorial Democràtic, que assumiran el cost del projecte.

La intenció és col·locar plaques de pedra amb un acabat de llautó davant la casa dels deportats. Les lloses contenen nom, dates de naixement, de deportació, d'assassinat i lloc. Són peces úniques, realitzades per l'artista alemany Gunter Demnig, i emmarcades en el projecte Stolpersteine (pedres de topada), que s'han instal·lat a 21 estats. Manresa, Castellar del Vallès i Igualada també han col·locat aquestes plaques, que col·loca in situ Deming.

Dels dotze deportats, sols un va sobreviure, Magí Bernat (Sant Antolí), que va ser alliberat a Mauthausen. La resta van morir als camps de Gusen, Steyr i Hartheim. “Aquest darrer camp era el pitjor, perquè s'hi feia experimentació i van morir-hi tres dels deportats”, explica Oliva. Els noms dels segarrencs es coneixen pels llibres de Montserrat Roig i Benito Bermejo, però se saben pocs detalls de la seva vida un cop a l'exili, que Oliva vol documentar els pròxims mesos.