Societat

Tribunals

Cas Palau

L'enderrocador d'esglésies

Dona'm una església i et construiré un paradís. Això és el que va pensar i fer Fèlix Millet quan va aconseguir un fet inèdit en la història recent d'aquest país, fer enderrocar una església per ampliar i donar encara més brillantor a les instal·lacions del Palau de la Música fins a convertir-lo en un pol d'atracció turística de primera magnitud i una màquina de fer diners.

En un moment de la gravació de 26 minuts i 17 segons que avui transcriu aquest diari, Fèlix Millet posa una èmfasi especial a ressaltar la importància que per al futur del Palau de la Música va tenir l'enderroc de l'església de Sant Francesc de Sales, que estava enganxada a una de les façanes de la sala de concerts, per poder ampliar l'espai cultural i ressaltar el seu aspecte original. “Em deien que era boig i ho vaig aconseguir!”, i ho diu amb una inflexió de veu que delata com de satisfet està d'haver-se conegut i amb la qual vol subratllar fins a quin punt era capaç de portar a bon port qualsevol idea que se li fiqués entre cella i cella.

És per això que en un altre moment de la gravació ressalta la seva gran capacitat d'influir sobre els altres perquè quan es disposava a fer una cosa, per difícil que fos, sempre se'n sortia perquè “tothom em deia que sí”. Però una cosa és un sí d'un polític local, per important que sigui ser alcalde, o conseller, i una altra de ben diferent, i encara més meritòria, és un amén de tot un Vaticà, on es va desplaçar personalment per negociar i convèncer les més altes instàncies de l'Església que li deixessin tirar endavant el seu propòsit.

Aquest és, o millor dit era, Fèlix Millet en estat pur. L'home que tot ho podia perquè ningú li havia dit mai que no. Tampoc li van dir que no quan molt abans de l'esclat hoteler que ha col·lapsat Barcelona va projectar un hotel al costat del Palau. De l'hotel del Palau no en parla a la gravació però en privat, i encara més després de ser absolt de l'acusació de tràfic d'influències, defensa la bondat del projecte. I és que Millet de tràfic no en sap res, el seu mon és, era, el de les influències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.