Història
Una vaga en femení
moviment obrer ·
Les condicions dels treballadors de les fàbriques d'Igualada al segle XIX va derivar en conflictivitat laboral
Les teixidores van protagonitzar una llarga vaga el 1881
L'enfrontamententre treballadores va acabar amb una obrera morta i diverses d'empresonades
Durant el segle XIX es consolida a Igualada un creixent procés d'industrialització que la portarà a ser la segona ciutat industrial del país. El pes del tèxtil obrirà a les dones les portes al mercat de treball i el volum de mà d'obra a la ciutat farà florir un important moviment obrer.
El primer conveni laboral del sector tèxtil a Igualada es va signar l'any 1854, i fixa la jornada de treball en 13 hores diàries. Però les seves precàries condicions acabaran esclatant l'any 1881. Una vaga d'uns 3.000 treballadors, la majoria dones, va ser secundada a les fàbriques d'Igualada i de municipis propers com Capellades i Carme.
L'escriptor Antoni Dalmau, que ha estudiat els moviments anarquistes de la ciutat, explica que “a partir de la reorganització de la Societat de Teixidors de Mà, els obrers van decidir presentar una nova taxa dels preus de la mà d'obra que només va ser acceptada per cinc fabricants”. Arrencava així una vaga de 19 setmanes en què Dalmau remarca que “hi van jugar un paper molt important les dones, no sols en la vaga mateixa sinó en les arengues públiques i les concentracions”.
I la dona ha estat al centre el moviment obrer d'Igualada fins gairebé els nostres dies. Maribel Nogué i Maria Teresa Miret van documentar-lo al seu llibre Treballar a la fàbrica, en què recollien el testimoni de treballadores de les fàbriques de la ciutat. Nogué reivindica que durant la Revolució Industrial “les mobilitzacions també tenien rostre de dona” i Igualada va ser “un feu de l'anarquisme perquè els empresaris eren molt cacics i l'alcalde durant aquella època [1881] també era empresari”.
Josefa Aguilera era la presidenta de les teixidores d'Igualada el 1881. Va protagonitzar un míting i una concentració que recull la fotografia. Entre les obreres anònimes sorgeix el nom de Caterina Vicenta Casanova i Sanahuja, coneguda com “la Trabala”, morta pocs dies després d'haver rebut una ganivetada de mans d'una obrera esquirol. Setze teixidores de Carme van ser empresonades durant dos mesos culpades d'agredir-ne unes altres que no secundaven la vaga a Orpí.
