L'àpat de la matança del porc, a la Cellera

Una amanida casolana feta amb enciam, tomàquet, pebrots confitats, taronges agres i olives, d'entrant. Un primer plat amb fesols vermells (varietat de la comarca) acompanyats de xinxarells, que és com anomenen a la Cellera els llardons, seguits de fetge del porc amb mantellina (que és aquell teixit que protegeix la zona dels budells o l'estómac), all i julivert i, si era possible (després del vistiplau del veterinari), la carn magra. Aquest era el menú tradicional que es feia a les cases de la Cellera de Ter el dia de la matança del porc familiar i que des de fa 44 anys es recupera amb el dinar popular que cada any organitza el Centre Cultural Parroquial (CCP) el dia de la fira i festa de la matança en aquest municipi de la Selva, com explicava ahir Lluís Llagostera, del CCP. Però no és només el menú tradicional el que es recupera durant aquest dinar –cal dir que l'amanida potser és el plat que menys s'assembla a aquella tradicional, ja que abans es feien servir els aliments que es conservaven a les cases–, també destaquen les grans peroles d'aram que es fan servir per coure a foc lent els fesols i els xinxarells i que són les mateixes que, antigament, es passaven per les cases dels veïns de la Cellera els dies que les famílies feien la matança del porc.

En total, més de cent vint voluntaris que, com ahir, van treballar de valent per tenir-ho tot a punt per a aquest dinar que reuneix un miler de persones –més del 70% provinents de fora de la Cellera i que repeteixen any rere any, com l'autocar provinent de Santa Coloma de Gramenet–. Sens dubte, aquest dinar representa el plat fort d'una festa que també inclou parades d'artesania i de brocanters, cercavila de gegants i sardanes, i que enguany també ha promogut la degustació de tastets de cuina tradicional –unes dues-centes racions– fets per veïnes voluntàries i dels quals just abans de l'hora de dinar ja no en quedava ni un. Cap a les dues, els veïns de la Cellera es recollien cap a casa a dinar –alguns s'enduien el menjar a casa– o anaven al dinar popular, que, segons recordava Lluís Llagostera, no és lucratiu, ja que els beneficis que s'obtenen de la venda de tiquets del dinar seran destinats als actes culturals que organitza el Centre Cultural Parroquial durant tot l'any.