El càmping de Montserrat ha reduït la superfície un 73%
Els promotors busquen el consens i també han rebaixat les unitats d'acampada per trobar suports
Reivindiquen que el projecte s'ajusta a la legalitat i que serviria per recuperar la zona
Els impulsors del càmping als plans de la Vinya Nova, una zona de l'entorn de protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, defensen la legalitat i la idoneïtat del seu projecte.
Des de la primera proposta que van fer arribar a l'Ajuntament del Bruc –municipi al qual pertanyen els terrenys–, l'any 2013, fins al passat mes de febrer, han aplicat diferents modificacions al projecte per tal de consensuar-lo amb administracions i teixit social. Pere Linares, un dels impulsors de l'eco-glàmping –model de càmping que incorpora elements de glamur i sostenibilitat–, assegura: “El projecte ha evolucionat tant en la superfície d'actuació, que hem reduït a la meitat, com en el nombre d'unitats, que s'han reduït en un 73%.”
Així, de les 30 hectàrees inicials i 141 unitats d'acampada, l'última proposta, elaborada al mes de febrer, preveu 14 hectàrees amb 38 unitats d'acampada i la recuperació del cultiu de l'olivera a la resta de la finca. La recuperació de l'activitat agrícola es va definir després d'una reunió amb els autors d'un informe de la Diputació de Barcelona que desaconsellava l'activitat. Amb totes les modificacions, preveuen presentar un projecte en ferm en un parell de mesos, segons ha confirmat Linares.
Incertesa política
Tot i això, no està clar que el projecte pugui superar el tràmit municipal, el primer dels molts que ha de passar abans de convertir-se en realitat. El govern està format per ERC –que espera un projecte en ferm per pronunciar-se– i El Bruc Ets Tu (EBET), grup manifestament contrari al projecte. El PDeCAT, a l'oposició, no s'hi oposa d'entrada però demana consultar els veïns de l'entorn.
Per tot plegat, Pere Linares lamenta que, “malgrat que és legal, perquè la normativa ho permet, seria una llàstima que per temes polítics no es pogués tirar endavant”. Linares reivindica que l'eco-glàmping “aportaria beneficis a la població i al seu entorn, perquè convertiria el Bruc en una referència d'un entorn tan emblemàtic com és Montserrat”. L'arquitecta del projecte, Sònia Ricomà, també considera que “és convenient i necessari per al municipi”.
A excepció d'un extrem de la finca, que està qualificat com a sòl forestal, la resta d'espai té la consideració de sòl rústec protegit i sòl rústec protegit de valor agrícola. Els impulsors sostenen que la normativa permet un càmping, fins i tot en el sentit més convencional d'aquests establiments.
Integrat al paisatge
L'arquitecta exposa: “La implantació d'aquesta activitat és adequada per les mesures d'integració paisatgística que hem previst i, a més, s'ajusta a la legalitat vigent.” Entre les mesures d'integració que es proposen hi ha l'ús de materials ecològics i sistemes constructius de baix impacte ambiental, la conservació de la morfologia del terreny, una piscina naturalitzada, unitats d'acampada de colors terrosos per tal que s'integrin al paisatge i mesures per prevenir la contaminació acústica i lumínica, entre d'altres.
Pel que fa als serveis comuns, l'accés s'adequaria a l'entorn de l'actual dipòsit d'aigua, que es recuperaria. També es preveu una botiga recepció de 40 m² i un espai de restauració obert i integrat.
LA XIFRA
LA DATA
LA FRASE
Zona d'acampada i abocaments incontrolats
Els impulsors de l'eco-glàmping de la Vinya Nova reivindiquen que el projecte serviria per protegir la zona, on ara hi ha abocaments incontrolats, que netegen els mateixos propietaris. Segons el darrer projecte, la instal·lació del càmping permetria recuperar el cultiu de l'olivera, que havia estat habitual a la zona durant la primera meitat del segle XX. La recuperació que proposen els impulsors inclou conservar les cabanes de pedra seca que hi ha a la zona i eliminar els fragments de voravies que hi ha encara a la finca, que recorden un frustrat intent d'urbanització als anys setanta. Un dels impulsors, Pere Linares, hi afegeix que el càmping “permetria regular també una mica l'entrada a la muntanya d'elements de pernoctació que no estan controlats actualment”.
