La Conca «on ice»

Són les dotze del migdia i un cotxe fúnebre ha arribat com ha pogut fins a la plaça Major de Solivella, convertida –i no és cap tòpic– en una pista de gel. La gent surt de donar el condol tot vigilant de no fer cap pas en fals, per refugiar-se sota els porxos de l'ajuntament i poder seguir comentant el tema del cap de setmana, la gran nevada. Una nevada que al poble es va netejar amb més o menys rapidesa, gràcies en bona part a la col·laboració veïnal, però que ara amenaça en forma de glaç. A aquesta hora, per exemple, l'escola està tancada, i als carrers adjacents els veïns, amb el càvec a la mà, intenten rascar el glaç de davant de casa. Hem passat per un Blancafort de postal tot venint de l'Espluga, on des de primera hora tractors particulars i la brigada en ple treballen per dur cap a la llera del riu la neu que s'ha anat amuntegant durant el cap de setmana, quan la prioritat ha estat deixar transitables els carrers, l'accés a les escoles o al consultori municipal. Unes tanques eviten que es pugui passar per sota de grans candeles amenaçadores a l'Antic Hospital. Avui no hi ha cap dels «turistes de neu» que han omplert la contrada –de vegades fent més nosa que servei, tot i que els restauradors no deuen pensar el mateix– els dies anteriors. Tampoc se senten els xiscles de la canalla jugant arreu...

Conca de Barberà amunt, per la C-241, notem que és de bojos circular per algunes carreteres locals que hi fan cap, com la de Rocafort a Belltall o la de Vallespinosa. «Cap a Conesa s'hi pot anar, però a Segura més val no provar-ho», ens avisa un solitari vianant davant del celler de Rocafort, adornat amb un llampant ninot de neu. El paisatge encara és més blanc en entrar a la Baixa Segarra: un cotxe accidentat fa dies que roman en un camp, amb més d'un pam de neu, així en dóna testimoni. I ens ho confirmen els que hi ha estacionats a les Piles. Tot i que les fonts oficials hi recomanen cadenes, la veritat és que no fan falta per arribar fins a Santa Coloma, tot i que en un tram només es pot circular per un carril, ja que l'altre l'ha envaït vora d'un metre de neu dels camps, amb l'ajut del vent. A la Vila Comtal, el paisatge no és gaire diferent: carrers pistes de gel, gent amb la pala... «Ha vingut la tele al matí i els he dit que no pot ser que estiguem així, a l'alcalde no li agradarà, però això sembla l'Àfrica!», exclama, amb coneixement de causa, un magribí que té una botiga de queviures. A plaça hi ha tres parades mal comptades de verdures, i el tema de conversa és el mateix. No tenen raó, però, quan diuen que «això només passa en aquest poble!» N'hi ha molts més on l'estampa ahir va ser idèntica, si bé alguns admetien que no s'ha d'esperar amb els braços creuats que l'Ajuntament de torn ho arregli tot. El fred és viu –estem gairebé a zero graus– però les converses són animades. Un home ens acompanya pel call jueu: «Guaita quines candeles allà dalt!», ens fa veure, mentre s'esmuny cap a dinar. És dilluns, i cal treballar. Costa, però l'interior intenta tornar a la normalitat. Avui, una mica més.