L'ACA no permet treure tot el mur entre el Ter i la Devesa de Girona pel risc riuades
La naturalització del vial perimetral era una de les peticions més demanades en el procés participatiu
Històricament, la Devesa va néixer com a espai de defensa de la ciutat de Girona de les grans inundacions que sovint provocaven les crescudes del riu Ter. La creació dels pantans va reduir aquestes possibilitats, però l'ACA ha alertat que en un tram més proper a l'Auditori i Palau de Congressos no es retiri l'actual mur de contenció per evitar els perills que suposaria una vinguda sobtada del Ter.
Al llarg del procés participatiu, la naturalització de tot el vial era una de les propostes més repetides i que des de diverses àrees del govern també es veia de bon ull. L'objectiu que es persegueix amb la intervenció en el vial perimetral seria l'extracció de l'asfalt i que la Devesa servís de transició cap al riu Ter. El model que s'agafa és la naturalització de la riba de Fontajau, amb l'extens espai de gespa que es va fer per sota el pavelló. L'objectiu del govern seria que seguint les indicacions de l'ACA es pogués intervenir i garantir que el vial perimetral adoptés la funció de transició entre la Devesa i el curs fluvial. Això permetria que en alguns punts es facilités l'accés a la riba, trencant l'actual barrera que suposa el mur de formigó. El debat al tripartit ha d'acabar de decidir quina és la solució que s'adopta.
L'esponjament dels arbres, a debat al govern
Un estudi natural de la Devesa va revelar que caldria eliminar uns 500 plàtans per garantir la vitalitat i conservació de la resta d'arbreda. Aquest informe també ha generat debat al mateix govern tripartit entre els que consideren necessari tallar arbres per garantir la bona salut de la resta de plàtans i els que defensen mantenir l'arbreda amb l'estat actual. L'estudi sosté que la proximitat, en especial en alguns parterres interiors, complica la supervivència dels arbres. L'actual parc natural disposa d'uns 2.500 plàtans i els responsables del pulmó verd de la capital són conscients que si no fos per les atencions i tractaments que s'hi fan constantment, molts arbres haurien mort. De fet, de mitjana cada any moren entre dos i tres arbres cada any, malgrat el continu tractament. Una de les intervencions que s'hi vol fer és generar uns recs que cobreixi amb aigua les soques dels arbres i garantir així un rec continu. Això permetria, a més, generar una zona de seguretat amb pilots de fusta que també servirien per garantir menys agressions que suposen els dies de mercat o de les Fires pels arbres.
El pla d'usos, sobre la taula
L'equip de govern manté el compromís perquè es desencalli el debat intern que permeti d'una vegada per totes aprovar el pla d'usos de la Devesa, que fa gairebé un any que ja hauria d'estar aprovat i executant-se les millores. En l'actualitat, l'equip de govern ja té sobre la taula una proposta que definiria i acotaria els usos dels diversos sectors del parc de la Devesa de Girona. Sembla clar que a Fira de Girona se li reduirà l'espai que pot utilitzar, prohibint-li l'ús de la zona arbrada al passeig de la Devesa i només se li permetrà que dugui les activitats al sector del camp de Mart. Una de les novetats és la voluntat de destinar tota una esplanada per adequar-la i situar-hi una zona de jocs infantils o per a la família. Un espai que s'emplaçaria a tocar de l'accés cap a la zona esportiva i que fa anys havia ocupat la pista de l'antiga hípica.
En aquesta zona també es planteja posar-hi el bar que es vol instal·lar; tot plegat, per fomentar l'ús social del parc. Les Fires se situarien al passeig de la Sardana i al passeig de la Devesa i es distribuirien al sector del camp de futbol, evitant que se situïn al sector més forestal i que amb el pla d'usos es vol protegir. Amb el mercat encara hi ha dues opcions, una seria situar-lo al davant més proper al centre de la ciutat en forma de T, entre el passeig de la Devesa i el passeig de la Sardana. Per bé que encara es preveu deixar-lo al vial perimetral. L'altra dubte és l'emplaçament de les carpes, deixant-les al mateix lloc o movent-les cap a la Copa, una localització que podria suposar un canvi del model de les veles d'estiu amb una oferta més tranquil·la per evitar queixes dels veïns d'aquest sector per la música durant els mesos d'estiu.
La presència de cotxes
Una de les decisions que cal prendre és la limitació i restricció de l'accés de vehicles a l'interior de la Devesa. Aquesta decisió afectaria, sobretot, en els dies de mercat, en què habitualment centenars de cotxes ocupen bona part del parc. En aquest cas, l'alternativa a l'aparcament seria que els ciutadans aparquessin al sector de Fontajau i arribessin al mercat a través del pont per a vianants que creua el Ter. També hi hauria la possibilitat d'implantar una zona d'aparcament amb algunes places de zona blava entre la rotonda de la Devesa i el rellotge per garantir la rotació de vehicles, en especial els dies de mercat. Si finalment s'opta per naturalitzar el vial perimetral, també sembla lògic que s'opti per no deixar-hi aparcar. En aquest vial cada dia hi aparquen entre 150 i 200 vehicles que haurien d'anar en un altre lloc.
Les gestions per al pavelló
L'Ajuntament de Girona continua fent les gestions perquè s'acabi permetent la construcció del polèmic pavelló de la Devesa. L'equip de govern ha defensat davant de la Generalitat la legitimació que té el projecte, ja que així es recull en el planejament de la ciutat de Girona. El consistori espera que la conselleria de Cultura admeti que el pla general valida la construcció d'un pavelló al parc i que, en tot cas, després s'entrés en una negociació sobre el projecte concret que permetés adaptar-lo segons els criteris que s'establissin entre les parts per fer viable el projecte. En tot cas, el rebuig del grup d'Iniciativa al pavelló de la Devesa i la decisió d'ERC de no arribar a estaments judicials en la defensa del projecte per evitar que s'eternitzi provocarà que si la Generalitat manté el bloqueig del projecte del pavelló s'hagi d'acabar descartant. De fet, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Pluma, ja va avançar la setmana passada que «no hi ha voluntat de recórrer al contenciós administratiu» per fer valer la proposta de l'equip de govern. Per aquest motiu, el consistori ja ha buscat espais alternatius a la ciutat per fer-hi un pavelló si finalment no és possible construir el de la Devesa. S'ha localitzat una parcel·la al sector de Lluís Pericot que compliria amb les necessitats si calgués.
