Els veïns d'Ascó ho donen per fet

«Prefereixo dir que és un cementiri nuclear i no pas un magatzem centralitzat; la realitat és que els residus es quedaran aquí enterrats», afirma una veïna al centre d'Ascó, just quan acaba de sortir d'una fleca. La dona, que primer sembla que vulga evitar el tema que ha situat Ascó en les portades dels diaris, parla després amb un tel de misteri. «No voldria opinar perquè no tinc prou informació, però crec que la gent d'aquí encara en té menys», etziba. La veïna també es declara força escèptica sobre les mesures de seguretat del magatzem temporal centralitzat (MTC). «Si els residus estan controlats no ho acabarem de veure, perquè qualsevol dia pot haver-hi un cataclisme i s'haurà acabat tot», diu. El debat és al carrer, però els carrers són buits. Pel centre del poble només s'hi veu un policia local, algunes dones fent la compra i un grup d'operaris de la brigada municipal fent una reparació. A mig matí, costa trobar veïns caminant, i la majoria de la gent es mou amb cotxe, alguns dels quals de gamma alta. Ascó, que té uns 1.600 habitants censats, manté uns vincles molt forts amb la nuclear. De fet, una quarta part de la seua població activa treballa a les dues centrals. I qui no és treballador en plantilla es pot guanyar la vida amb l'activitat econòmica que generen aquests dos reactors nuclears. «Vaig treballar a la central des del 1972 fins al 1982, i sé el que és», diu Josep Pérez, un veí de 86 anys que pren el sol i un refresc a la terrassa del bar Anita. «Els veïns generalment dirien que sí al cementiri nuclear, però ningú sap si és bo o dolent», conclou l'home.

Tot i que els veïns lamenten la falta d'informació, alguns han fet viatges pagats a altres MTC d'Europa. A més, la cadena de cable local, Vídeo Ascó TV, emet dos cops al dia un reportatge de producció pròpia, amb declaracions de dos tècnics d'Enresa. «Abans preferiria que fessin dues centrals més, perquè tots pagaríem la llum molt més barata», afirma. «Si és dolent, no tenim més remei que acceptar-ho, perquè aquí ja tenim residus i sembla que ja està tot decidit», opina. «Durant tota la vida vaig fer de pagès i l'any 72 em va costar molt deixar de treballar la terra», recorda. «Mai havia treballat en una empresa, però en només cinc hores vaig guanyar 400 pessetes, que era el que guanyava fent de pagès en tota una setmana», diu. «No puc dir que el cementiri serà una riquesa per al poble, però com a mínim el jovent tindrà feina», confia Pérez. «El més lògic és que cadascú digui allò que sap, i no allò que li interessa dir», diu abans de sentenciar: «Tot és política, i de la política només en viuen els polítics».

«Al poble, uns diuen que serà bo i els altres que serà dolent, però no es posen d'acord», assenyala un jove magrebí que fa tres anys que viu a Ascó. «És una cosa sobre la qual no opino», afirma una altra veïna que travessa el carrer, fent gestos de negació amb la mà. «Només ens han fet una xerrada dient-nos les coses bones del cementiri, però no ens n'han explicat els inconvenients», lamenta un jove des de darrera de la barra d'un bar. «Els de l'Ajuntament faran el que voldran, no escoltaran la gent del poble», continua. «Al poble, si parles contra la nuclear, malament», diu, tot fent el gest de creu i ratlla amb la mà. Amb tot, també destaca els beneficis que la nuclear ha reportat a Ascó. «A més, a tots ens agrada arribar a casa i posar la calefacció a l'hivern; però després hi ha gent que està en contra de les nuclears i també en contra dels parcs eòlics»... Un altre problema és el que va passar l'any passat, quan després de la fuita de partícules ningú volia la fruita de la Ribera d'Ebre», recorda.