La Generalitat encara no ha pagat els ajuts als municipis afectats pel temporal
Al cap d'un any, als municipis més afectats es continuen retirant arbres, quan tot just es comença a cobrar de la Diputació
La Diputació de Tarragona va destinar tota una partida de 435.000 euros –ja prevista per casos d'urgència- del programa extraordinari per a inversions i manteniment del 2009, per a municipis de fins a 4.000 habitants, a ajudar a sufragar danys causats per la ventada en infraestructures i equipaments municipals. El nombre d'ajuntaments que s'hi va presentar tenien garantit un ajut mínim de 3.000 euros si se'ls aprovava la subvenció, prèvia presentació, això sí, d'un justificant de la despesa. Fonts de l'ens expliquen que els diners «ja s'estan pagant», si bé «encara no del tot», ja que s'ingressen a mesura que els arriben les factures.
Eudald Roca, alcalde de la Secuita, que va tenir al nucli de l'Argilaga l'única víctima del temporal al Camp, explica que la família ja ha rebut un bon suport econòmic de l'Estat, però no així els municipis de la comarca. Tampoc molts particulars –tot i que alguns tampoc han demanat ni ajuts– que encara avui tenen arbres caiguts arreu, sense mitjans per poder-los netejar. Ni el Consell Comarcal de l'Alt Camp –on es va malmetre la teulada, tot i que els pobles més afectats van ser Cabra del Camp i el Pla de Santa Maria– ni l'Ajuntament de l'Espluga, on es van produir també nombrosos danys, tampoc han rebut cap ajut, malgrat que es van presentar, sense tenir resposta, a les línies que havia promès el Departament de Governació. «Ja hem adaptat el sistema elèctric de l'Ajuntament i l'antic hospital per funcionar amb grups electrògens, si cal, però ho hem pagat nosaltres», lamentava l'alcalde, David Rovira. Des del Consell del Baix Camp, on Pratdip o Riudecanyes van ser dels més afectats, també recorden que el govern va contractar al març un contingent d'un miler de desocupats per netejar els boscos, «però va durar poc i no es va acabar la feina».
Alguns dels municipis més afectats de la demarcació de Barcelona, com els més boscosos del Baix Llobregat i el Vallès, també van demanar ajuts a l'Estat, la Diputació i a la direcció general d'Administració Local de la Generalitat per fer front a les despeses derivades del temporal. Molts també es van beneficiar de les accions que va posar en marxa el Departament de Medi Ambient. Han passat dotze mesos, i el balanç és irregular: l'Estat i la Diputació van ingressar els diners demanats pels volts de l'estiu. El govern, en canvi, amb prou feines ha comunicat a alguns municipis que els ha atorgat l'ajut, mentre que altres ni tan sols saben si hi poden comptar. En tot cas, cap dels afectats ha vist ni cinc. El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, no ha atès els requeriments d'aquest diari sobre la qüestió dels ajuts pendents.
Les famílies de Sant Boi encara no han cobrat
Sens dubte, el moment més tràgic del 24 de gener del 2009 va ser quan es va ensorrar el túnel de batuda del camp de beisbol municipal de Sant Boi. Quatre nens van perdre la vida i nou persones més, set companys i dos monitors, van resultar ferides. Ara, al cap d'un any, el jutjat de Sant Boi que instrueix el cas ha imputat per quatre delictes d'homicidi imprudent i nou delictes de lesions la cap del departament de projectes i obres de l'Ajuntament, Carme Ruiz. L'arquitecta municipal va declarar a principis de novembre i va defensar que el túnel estava ben construït i que l'ensorrament s'havia d'atribuir al vent. Tanmateix, la titular del jutjat d'instrucció número 3, Rocío Colorado, va imputar arran de les declaracions de Ruiz l'arquitecte tècnic de l'Ajuntament, responsable de l'edificació, i el constructor del túnel, el propietari de l'empresa J. García Martos. Aquests hauran de declarar el dia 12 de febrer.
L'Ajuntament sempre ha defensat que els forts cops de vent van ser la causa del fatal esfondrament, tot i que alguns dels informes que va encarregar assenyalaven que hi havia deficiències constructives al pavelló. El peritatge judicial destaca, en canvi, que el deficient procés constructiu va fer que un edifici poc sòlid no aguantés la força de les ratxes. Aquest és també l'argument de les famílies dels quatre nens, representades per l'advocat Josep Maria Fuster-Fabra, que en principi estan contentes amb la investigació judicial. El lletrat diu que a l'octubre el jutjat va determinar provisionalment unes quantitats de diners –no concretades– que s'havien d'avançar a les víctimes i els familiars, establint una fiança solidària per a les asseguradores del consistori, el club de beisbol i l'arquitecta municipal. Al desembre, les famílies van sol·licitar un avançament de les indemnitzacions, i el jutjat va decretar que s'havien de pagar el dia 16. La companyia asseguradora del club, La Estrella de Seguros, ha recorregut, tanmateix, la decisió judicial i això ha paralitzat el pagament avançat.
