L'objectiu: eliminar la canya americana
Eliminar els canyars de canya americana ha estat un dels principals objectius de l'actuació que s'ha desenvolupat en aquest tram de tres quilòmetres del riu Foix en el curs dels últims tres anys. Els canyars, que són tan habituals a les lleres dels rius, no són altra cosa que l'evolució d'una importació que s'ha demostrat tòxica per a la vegetació autòctona i perjudicial per a la qualitat de l'aigua.
Els canyars de canya americana creixen d'una manera tan expansiva que desplacen la vegetació autòctona i la seva elevada densitat d'arrels no permet que hi convisquin altres espècies, la qual cosa fa reduir la diversitat biològica pròpia de les riberes mediterrànies. Com que, a més, és una planta molt inflamable, propicia la propagació d'incendis. La seva manera de créixer i d'expandir-se obtura els ponts i els passos d'aigua i provoca que els espais de l'entorn de la llera s'inundin fàcilment.
La canya americana, a més, és una planta que absorbeix una gran quantitat d'aigua, la qual cosa provoca una gran disminució dels cabals dels rius en què es propaga. I, com que fa molt poca ombra, fa incrementar la temperatura i la llum, cosa que influeix notablement en l'empitjorament de les característiques físiques i químiques de l'aigua. La intervenció que s'ha desenvolupat al riu Foix, amb un grup de deu persones de diversos col·lectius en risc d'exclusió social, pretén ser un exemple d'actuacions futures per recuperar la qualitat de l'aigua del principal riu de l'Alt Penedès. Des de la Llacuna fins a la desembocadura, a Cubelles, el Foix ha estat un riu altament humanitzat. I si la proximitat amb l'home l'ha portat al límit de la destrucció, ara el pot conduir cap a la recuperació de l'essència.
