Les urbanitzacions de Sant Cebrià podrien seguir sense llum entre una i dues setmanes
L'Ajuntament es veu desbordat per les demandes d'un miler de veïns que no tenen electricitat des de dilluns a la tarda
Prop d'un miler de persones que viuen a les urbanitzacions de Can Palau, Can Bartomet i Castellà d'Índies de Sant Cebrià podrien estar entre una i dues setmanes sense llum. Els efectes del temporal en aquests nuclis habitats de muntanya han estat devastadors amb torres i pals de la llum caiguts i branques i arbres que han malmès el cablejat elèctric. L'alcalde de Sant Cebrià, Jaume Borrel (CiU), no amagava ahir la seva decepció per la manca de resposta efectiva de Fecsa Endesa davant una situació «caòtica i desproporcionada». «Ha estat la gent de l'Ajuntament la que des de dilluns està donant resposta i ajuda a les famílies afectades oferint llocs d'aixopluc, menjar i serveis bàsics perquè puguin tornar a la normalitat«, explicava ahir, i hi afegia que la companyia «no ens dóna cap explicació ni cap data per resoldre les avaries».
Des de Fecsa Endesa es considerava ahir «residual» les afectacions per talls de subministrament elèctric a la comarca. De fet, afirmava que la xarxa «estava correcta» i que els clients sense servei no superaven el centenar. Però el cert és que ahir al matí encara hi havia 1.200 punts sense corrent. Segons les dades que la companyia havia facilitat al Consell Comarcal del Maresme, les famílies afectades eren de Sant Pol, on el servei funcionava parcialment; de la zona d'urbanitzacions de Sant Iscle de Vallalta, i de Sant Cebrià de Vallalta. on també hi havia un 23% d'abonats sense corrent del nucli urbà, de Palafolls, Tordera, Pineda de Mar, Calella i Santa Susanna. El motiu era perquè la subestació de Calella havia quedat afectada pel temporal juntament amb diverses línies de distribució que havien caigut. La intenció de l'elèctrica és que durant la jornada d'ahir es pogués restablir totalment el servei. D'altra banda, el Consell Comarcal del Maresme va activar ahir un servei especial d'atenció als afectats per aquests talls. En aquest sentit, qui vulgui presentar una reclamació s'ha de posar en contacte amb l'oficina comarcal d'informació al consumidor (OCIC), on haurà de fer arribar les dades personals i la relació de danys que hagi tingut.
Camps emblanquinats
Els pagesos de l'Alt Maresme estan pendents de les glaçades un cop la neu ha deixat emblanquinats els conreus. Ahir, el tècnic de l'Associació de Defensa Vegetal, Jordi Ariño, explicava que els graus negatius de la nit passada i els que esperaven per aquesta matinada podien malmetre moltes de les collites d'hortalisses que hi ha a l'exterior, «Amb la neu als camps no es pot entrar a fer res i s'endarrereixen les collites de primers d'estiu», afegia. Per aquesta matinada, les previsions és que tornessin a baixar les temperatures per sota els zero graus, com ja va passar ahir, on a molts punts de la conca de la Tordera registraven entre menys i menys tres graus. Dels efectes del temporal de neu, els pagesos també han sortit malparats pel que fa a les infraestructures ja que una quinzena d'hivernacles van registrar desperfectes. El pes de la neu va torçar les estructures metàl·liques o de fusta i també es van trencar moltes de les malles que els cobreixen.
El reforç de l'escullera
L'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), va reclamar ahir a l'Estat que reforci l'escullera que protegeix la via del tren, entre Mataró i Cabrera de Mar, perquè cap més temporal no obligui a tallar el transit ferroviari en aquest punt. Baron, que ahir va enviar dues cartes als ministres de Medi Ambient i de Foment, va lamentar que a aquestes altures encara hi hagi aquest problema. «No podem estar sempre amb l'ai al cor cada vegada que hi ha temporal i que el servei ferroviari deixi de funcionar amb les conseqüències que això provoca, tant per a Mataró com per a la resta de la comarca», va afegir-hi. Baron considera que mentre que no es resolt definitivament el trasllat de la via cap a l'interior de la comarca, com a mínim que es prenguin les mesures que es creguin que són més oportunes per evitar els talls «repetitius i recurrents» en la circulació de trens.
