La mar de l'Ebre tindrà una plataforma per assajar parcs eòlics en aigües profundes
El projecte Zèfir preveu ancorar quatre molins a 3,5 quilòmetres entre Salou i el Delta, però vuit més flotarien mar endins
-
-
VÍDEO: El director de l'IREC, Antoni Martínez, explica com serà el projecte Zèfir.
La plataforma d'assajos en eòlica marina que impulsa l'IREC tindrà entre dos i quatre molins de vent a uns 3,5 quilòmetres de la costa, amb una potència màxima de 20 megawatts, en una franja situada entre el cap de Salou i el delta de l'Ebre. El director de l'IREC, Antoni Martínez, va remarcar ahir a Tortosa que encara s'està redactant l'estudi previ del projecte, que serà el qui determinarà el millor emplaçament dels aerogeneradors. Amb tot, va detallar que molt possiblement estaran agrupats, i que la línia d'evacuació quedaria connectada a Vandellòs. Els aerogeneradors formaran part de la primera fase de la plataforma experimental que, a través de l'IREC, impulsen la Generalitat, el govern de l'Estat, tres universitats (la URV, la Universitat de Barcelona i la UPC) i les empreses Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa i Agbar. Però encara més important serà la segona fase del projecte, amb vuit molins que flotaran a uns 20 quilòmetres de la costa amb la previsió de produir 50 megawatts.
En aquest sentit, Martínez va explicar que la indústria eòlica està buscant el seu futur en alta mar, ja que la instal·lació d'aerogeneradors en terra ferma està limitada per l'impacte paisatgístic i també per l'oposició d'una part dels ciutadans. De la mateixa manera, també és força complicat que l'Estat espanyol puga desenvolupar l'energia eòlica a prop del litoral, a causa del rebuig que els parcs eòlics marins provoquen en els nuclis turístics i pesquers. Però al marge de l'impacte paisatgístic, també hi ha altres limitacions, com la protecció d'alguns espais submarins com els boscos de posidònia. De fet, l'impacte paisatgístic, l'oposició ciutadana i el cost mediambiental ja han fet fracassar –o ajornar– dos parcs eòlics marins al davant de la costa de l'Ebre: un, davant del litoral de l'Ametlla de Mar i l'altre, davant de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Vinaròs.
El futur és a alta mar
El futur és, per tant, a alta mar, on l'Estat espanyol podria arribar a instal·lar fins a 40.000 megawatts de potència. De fet, es calcula que un parc eòlic marí pot assolir ja una potència d'uns 1.000 megawatts, l'equivalent a la producció d'una central nuclear. Però en alta mar, amb profunditats de 100 metres o encara superiors, l'única opció tecnològica viable són els aerogeneradors flotants, un camp industrial en què tot el camí està encara per recórrer. De fet, avui dia només hi ha un únic aerogenerador flotant al món, a la mar de Noruega, i és fruit d'una experiència privada. Catalunya i Espanya són dues potències mundials del sector eòlic –Iberdrola ha aconseguit un contracte per desenvolupar 100.000 megawatts eòlics marins al Regne Unit–, però les empreses encara no tenen ni el coneixement ni l'experiència que els faria falta per poder fer el salt a alta mar.
Per això, la Generalitat –a través de l'IREC– ha decidit impulsar un prototip de parc eòlic, el projecte Zèfir, amb l'objectiu d'assajar les diferents tecnologies i permetre la recerca i el desenvolupament d'aquesta nova indústria. En aquest sentit, empreses del sector com Gamesa, Acciona, Alstom o Siemens són algunes de les companyies que ja s'han interessat en el projecte, i que faran la major part de la inversió, amb més de 100 milions. Per la seua banda, l'IREC buscarà els 40 milions restants que costarà tirar endavant el projecte. L'IREC aprofita els mecanismes especials de finançament que li permet el fet de ser un centre públic de recerca, i tramitarà els permisos i posarà les torres de mesura, la instal·lació d'evacuació elèctrica fins a terra. En canvi, les empreses posaran els aerogeneradors, pagaran un lloguer per la plataforma d'assajos i es podrien beneficiar de la producció elèctrica.
Un projecte de país
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va participar ahir a Tortosa en la presentació del projecte Zèfir, que va definir com una estructura «científica i tecnològica innovadora». Segons Huguet, el projecte del prototip de parc eòlic marí coincideix amb un dels objectius estratègics del país, que és aconseguir l'eficiència energètica i també afavorir el creixement de les energies renovables. «És una de les grans oportunitats de futur per a les Terres de l'Ebre i per a Catalunya», va remarcar el conseller, que va afegir-hi que el territori podrà assolir «l'excel·lència» en el camp de les energies renovables. De la mateixa manera, Huguet va destacar que caldrà una veritable operació «d'enginyeria nàutica» per construir i posar en funcionament el projecte Zèfir. «Es tracta d'una iniciativa amb vocació internacional i molt ambiciosa, si aconseguim quadrar totes les peces», va concloure.
En aquest sentit, el director de l'IREC va explicar que ara estan acabant de redactar l'estudi mediambiental previ, que serà lliurat molt aviat a Medi Ambient. De fet, la tramitació administrativa de tota la primera fase del projecte només depèn de la Generalitat, i tindrà una durada de 12 mesos. Així, els primers molins marins podrien entrar en funcionament el 2012. La segona fase, amb molins a uns 20 quilòmetres, necessitarà tenir llum verd de diversos ministeris de l'Estat, i té un calendari administratiu de 24 mesos. Els molins de la segona fase podrien ser del tot operatius el 2017.
Oportunitat industrial
XAVIER MIRÓ / GUSTAU MORENOEl director de l'IREC, Antoni Martínez, va defensar el projecte Zèfir per la importància que pot tenir en el camp de la recerca i formació per a Catalunya. També per al desenvolupament d'una nova indústria molt especialitzada, que necessitarà d'una indústria auxiliar, així com d'un port central i de ports auxiliars, per construir i fer el manteniment de la plataforma d'assajos. Així, moltes de les operacions a terra i els transports de terra a mar es podrien fer des del port de Tarragona, però també interessen altres ports com els de la Ràpita i el dels Alfacs. En segon lloc, la planta de proves farà més fàcil la creació d'indústries especialitzades a la zona, una circumstància que convertiria el ports de Tarragona i de l'Ebre en la «porta de sortida» dels molins per als parcs espanyols i de la resta del món. En darrer terme, el director de l'IREC considera el projecte Zèfir com una oportunitat per posar fi a un dèficit formatiu actual. No hi ha enginyers especialistes en eòlica i encara menys en eòlica marina. De fet, en el futur es podrien posar en marxa estudis universitaris complets que ho permetin, si bé també la formació professional haurà de formar o reciclar tècnics cap aquest sector. La seu del projecte Zèfir –el nom grec del vent de ponent que predomina a la costa de Tarragona i de l'Ebre– serà a la Universitat Rovira i Virgili. En aquest sentit, el vicerector de la URV, Xavier Farriols, va manifestar ahir a Tortosa la voluntat de la universitat de col·laborar en el projecte, «amb tota la seua capacitat de recerca». «Zèfir significa singularitat i també un gran potencial», va remarcar Farriols, que va afegir-hi que el projecte encaixa perfectament amb el compromís de la URV de desenvolupar i potenciar el campus de les Terres de l'Ebre. «Aquest projecte es complementa molt bé amb el que s'espera de nosaltres», va dir.
«L'Ebre s'ho mereix»
GUSTAU MORENOLa presentació del projecte Zèfir va tenir lloc a la Delegació del Govern a Tortosa. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va afirmar que pot esdevenir «transcendental» per al territori, ja que encaixa amb l'aposta per desenvolupar projectes innovadors en l'àmbit de les energies renovables. En la mateixa línia, la directora de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), Encarna Baras, va afirmar que Catalunya té l'oportunitat de ser pionera en el camp de l'energia eòlica marina, i que el país no pot cometre «els mateixos errors» que ha comès en el passat amb l'energia eòlica terrestre. «A més, les Terres de l'Ebre es mereixen un projecte com aquest», va remarcar Baras, qui va advertir que Catalunya tindrà la competència directa d'altres comunitats autònomes que tenen projectes semblants, Cantàbria (Santander) i Andalusia (Tarifa).
