Reactiven el projecte per soterrar residus metropolitans al Pinell de Brai
L'oposició adverteix que l'Ajuntament ja ha ingressat 58.000 euros i que la Generalitat no en sap res
L'alcalde del Pinell de Brai, Pere Matí (CiU), va declinar fer declaracions a El Punt sobre la reactivació del projecte per restaurar l'argilera amb el rebuig dels ecoparcs metropolitans de Barcelona. Amb tot, el regidor Lluís Melich (PM) va assegurar que l'alcalde ja els ha informat que la unió d'empreses té la intenció d'iniciar els diversos tràmits per aconseguir els permisos. «Sembla que l'Ajuntament vol fer veure que se'n renta les mans, i deixar-ho tot a criteri de la Generalitat», va remarcar Melich, que també va advertir que el Pinell de Brai ja ha rebut una primera anualitat de 58.000 euros, tot i que l'alcalde havia deixat «en suspens» el conveni entre el consistori i les tres empreses.
Segons el conveni, que l'Ajuntament va ratificar a final de novembre del 2008, les empreses rehabilitarien la mina d'argila amb el rebuig dels anomenats ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ja en aquell moment, Martí va confirmar l'interès municipal perquè el projecte tirés endavant, tot i que l'última paraula la tenia la Generalitat. Amb tot, a canvi d'autoritzar el soterrament de les bales plastificades amb la fracció de rebuig dels ecoparcs barcelonins, l'Ajuntament rebria dos euros per cada tona dipositada a l'argilera. Així, els càlculs eren que el Pinell de Brai rebria uns 300.000 euros anuals, ja que s'esperava que unes 150.000 tones de bales de rebuig entressin a l'argilera. El termini, fins que la zona estigués completament restaurada, amb l'objectiu de recuperar la morfologia original de la finca, que té una superfície total de 55 hectàrees. A banda, el consistori rebria 100.000 euros per la tramitació dels permisos municipals. De fet, l'Ajuntament va aclarir que no es tractava de fer un abocador, sinó de la restauració mediambiental d'un espai tan degradat com és una pedrera, amb totes les mesures de seguretat i dins de la llei, sempre que tingués tots els permisos de la Generalitat. L'exemple a seguir per garantir que no se soterraria res que contaminés el subsòl era la restauració de la pedrera Elena, a Cerdanyola del Vallès, que el govern municipal del Pinell van visitar fa uns dos anys. De fet, l'empresa Puigfel SA, una de les tres empreses que volen tirar endavant el projecte, és de Cerdanyola del Vallès.
Però l'alcalde va anunciar que deixava el conveni en suspens, quan el projecte va generar el rebuig de l'oposició municipal, i també del Gepec i de la federació d'Ecologistes de Catalunya. «Hem fet consultes i la Generalitat continua sense saber-ne res; només ens surt informació d'un projecte paral·lel per restaurar l'argilera amb les runes de la construcció», va concloure Melich.
Residus de Barcelona: a Sant Cugat o a la Terra Alta?
G.M.La coincidència ha volgut que la reunió dels tècnics de les tres empreses amb l'Ajuntament del Pinell de Brai tinga lloc gairebé al mateix temps que un acte informatiu que el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius ha convocat dimecres a Sant Cugat del Vallès. En concret, el debat de Sant Cugat és sobre la possibilitat que l'antiga pedrera Berta, al bell mig del parc natural de Collserola, puga esdevenir un macroabocador de residus metropolitans. Els ecologistes fa temps que recorden que el rebuig dels ecoparcs de Barcelona té un futur incert, a causa del tancament de l'abocador del Garraf i del fracàs de les polítiques de prevenció de residus impulsades pel govern. De fet, el Gepec va anunciar al 2008 que emprendria les «accions legals oportunes» per aturar l'arribada dels residus empaquetats fins a l'argilera del Pinell. D'altra banda, en el cas de l'argilera Elena de Cerdanyola del Vallès, que rebia les bales de l'Ecoparc 2 de Montcada i Reixac, serà clausurada aquest 2010, a causa de la posada en marxa del sincrotró Alba.
