L'Alta Garrotxa debat el seu futur
En l'elaboració del pla especial d'aquest territori protegit s'estan consultant els diversos col·lectius implicats
Si es compleix el calendari previst, a la tardor ja s'ha de disposar d'un document inicial. Seguidament s'obrirà el període d'al·legacions i, un cop fetes les modificacions que calguin, el responsables del Departament de Medi Ambient aprovaran probablement el text de manera definitiva a mitjan 2012. En aquest moment s'està en la fase de consulta de les parts implicades, a través d'entrevistes amb les institucions vinculades al territori, la distribució d'enquestes entre el veïnat i els col·lectius implicats, i uns tallers presencials. D'aquests tallers ja se n'han fet dos, amb poca assistència: una vintena de persones en cada sessió. «És una quantitat baixa, però la gent que hi ha anat és molt representativa, perquè eren de la majoria de sectors», matisa Inés Carrillo, directora tècnica del Consorci de l'Alta Garrotxa. En el període de presentació d'al·legacions es crearà una oficina mòbil que es desplaçarà a diversos punts de l'EIN a fi de facilitar que la gent hi pugui dir la seva.
El valor de la natura
El tresor més preuat de l'Alta Garrotxa és el patrimoni natural i la tranquil·litat de què s'hi pot gaudir, segons la diagnosi feta pels participants en els tallers. També es considera d'un gran valor el patrimoni cultural, tant el tangible, com ara els temples romànics i altres elements arquitectònics (ponts, cases de pagès, etc.), com l'intangible, com per exemple les tradicions i els oficis antics.
Es mostra preocupació, en canvi, per la presència humana excessiva en llocs tan fràgils com ara el corredor de la pista de Riu i el camí de Sant Aniol; el fet que l'agricultura i la ramaderia vagin de baixa –es remarca la poca qualitat de les pastures–; la poca rendibilitat de l'explotació forestal; la circulació motoritzada en llocs on es crea un problema de convivència; el dèficit de refugis per als excursionistes; la falta d'un criteri comú en matèria d'accessos a camins i pistes, i la confusió que genera la dispersió de competències administratives a l'hora de tramitar permisos i llicències.
Menys cotxes
Quant a les propostes sorgides dels tallers, destaca la potenciació de la ramaderia, ja que la cria de bestiar s'albira com l'activitat econòmica amb més sortida, a mitjà termini. També es planteja el foment de l'agricultura ecològica, un control més estricte de les pistes i el trànsit amb vehicles de motor, la limitació de les concentracions de gent en punts i moments determinats, l'oferiment de facilitats per rehabilitar edificis i l'elaboració d'un catàleg de camins i, en general, es demana que hi hagi més coordinació i unitat de criteris entre administracions i institucions que gestionen la comarca.
LES DADES
Fugint del segle XIX
D'accés difícil i massa muntanyosa perquè l'agricultura hi prosperés, l'Alta Garrotxa es va despoblar massivament a partir de mitjan segle passat, època en què la gent va anar baixant als pobles de la plana, atreta sobretot pels horaris i els salaris de les fàbriques. Fa unes quantes dècades, el contrast entre la modernització del país i les condicions de vida pròpies del segle XIX que encara s'hi experimentaven era notable. No és estrany, doncs, que dels prop de 1.600 veïns que es van comptabilitzar el 1950 –una quantitat que suposadament ja era molt baixa en relació a la d'unes poques dècades enrere– es passés als 450 registrats el 2008.
D'uns anys ençà, però, els pocs veïns antics que van resistir, amb els forasters que s'hi han establert per engegar negocis ramaders i de turisme rural, estan revifant l'Alta Garrotxa. Un consorci constituït ara fa deu anys mira de coordinar els diversos interessos que han de conviure en aquest territori, alhora que aplica programes científics i de promoció econòmica, sempre amb la intenció de preservar el seu ric patrimoni natural. Al mateix temps que s'anava despoblant, l'Alta Garrotxa (antic santuari de bandolers i contrabandistes) ha esdevingut una important destinació d'excursionistes i practicants d'esports d'aventura.
Recuperar els ramats
Els habitants de l'Alta Garrotxa consideren prioritària la recuperació de l'activitat ramadera. De fet, ja s'hi està treballant. A més d'anar condicionant i construint dipòsits i basses per a l'abeurament del bestiar, els últims mesos s'han recuperar unes 24 hectàrees de pastures que havien sucumbit a l'expansió dels boscos, en dues finques privades (Creu de Principi, al terme d'Albanyà) i Espinau (Beuda, a la foto) i una propietat del Departament de Medi Ambient (Can França, a Camprodon). La intervenció ha consistit a retirat la massa vegetal i a construir-hi tanques i abeuradors. Per la seva banda, els ramaders que les exploten, sobretot amb vaques, s'han compromès a mantenir la zona per continuar-hi l'activitat ramadera. Per tal de ser fidels a com era l'Alta Garrotxa abans del despoblament, els indrets recuperats s'han escollit a partir de fotos aèries del 1957, en què encara es distingien les clarianes. El projecte l'ha promogut el Consorci i ha costat uns 111.000 euros, una despesa que s'ha cobert d'acord amb un conveni entre la Diputació i l'obra social «la Caixa». Les tres entitats implicades miraran de repetir l'experiència els pròxims anys.
