El nou decret de renovables vol reduir el rebuig al territori
La modificació del text, que s’ha d’aprovar dimarts, inclou criteris per garantir la participació del món local i un millor repartiment
S’introdueix la possibilitat de fer servir sòls urbanitzables
El govern té previst aprovar dimarts la modificació del decret de renovables, que vol fer partícip el territori dels nous projectes de parcs eòlics i fotovoltaics per minimitzar l’impacte social. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar al juliol la intenció del govern d’esmenar el decret llei 16/2019 amb l’objectiu que la transició energètica es pugui desenvolupar de manera distribuïda i descentralitzada, tal com va explicar ahir ella mateixa juntament amb el president de la Generalitat durant la presentació del full de ruta energètic amb l’horitzó al 2050. Aragonès va situar la transició energètica com una de les prioritats del govern.
Per afavorir la creació d’un model que posi les comunitats energètiques al centre de la producció de l’energia elèctrica, el nou text introdueix elements que garanteixen que els projectes no es podran tirar endavant d’esquena al territori. “Les energies renovables no poden ser vistes com un problema; si no, no avançarem”, va dir la consellera. En el cas de projectes de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques amb una potència superior a 5 MW, caldrà que els promotors acreditin l’oferta de participació de com a mínim un 20% del projecte a la població i l’administració per si algú hi està interessat. D’aquesta manera es vol afavorir la informació del territori i “empoderar” la ciutadania. També es vol aconseguir que els projectes no es presentin d’esquena al territori, com passava amb el tràmit de fase prèvia de la ponència d’energies renovables. Ara serà obligatori presentar el compromís dels propietaris del 50% de la superfície ocupada com a via per evitar o mirar de minimitzar les expropiacions forçoses. També es prioritza l’autoconsum i el tràmit per a instal·lacions inferiors a 5 MW amb l’objectiu de “punxar la bombolla especulativa al territori”.
Paral·lelament a la modificació del decret es treballarà en l’elaboració del pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables a Catalunya per planificar quines infraestructures energètiques necessita el país amb l’objectiu de poder-lo aprovar el segon semestre de 2023. La consellera va remarcar que el pla “es decidirà des del propi territori perquè la transició sigui un èxit” i cada comarca s’haurà d’autoregular. Durant el primer semestre del 2022 s’haurà d’aprovar la llei de transició energètica. També es vol impulsar una modificació del Codi Civil català en l’àmbit de la llei de propietat horitzontal perquè l’acord per instal·lar plaques fotovoltaiques a les comunitats de propietaris es pugui prendre per majoria simple.
Per arribar a l’objectiu de produir el 50% de l’energia elèctrica de fonts renovables l’any 2030 cal multiplicar per 3,5 el volum produït a traves de l’energia eòlica i per 17 la fotovoltaica. Fins ara, la ponència d’energies renovables ha rebut més de 600 sol·licituds de projectes, que sumen 12.000 MW de potència.
Mentre es feia la presentació, un centenar de persones convocades per la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica van protestar contra el nou decret de renovables i van reclamar una moratòria dels projectes presentats fins ara. Consideren que la modificació del decret s’ha fet de manera “poc participativa” i s’ha decidit “unilateralment”. Des de la CUP van qualificar el nou decret d“insuficient” perquè asseguren que torna a donar l’esquena als territoris afectats.
Primeres passes per a l’energètica pública
Més enllà de la modificació del decret de renovables, el govern treballa per fer les primeres passes per a la creació d’una energètica pública. En aquest sentit, està previst que el pressupost de l’any vinent incorpori una partida que farà possible crear l’equip encarregat d’identificar quina ha de ser l’estratègia de l’energètica pública, que ha de poder produir i gestionar energia, especialment en espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics, i entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques quan en caduquin les concessions. A més curt termini, en els pròxims 6 mesos s’anirà creant la xarxa d’oficines comarcals de transició energètica, amb tècnics a cada comarca per poder donar suport als municipis davant els projectes d’energies renovables i garantir i coordinar la participació del territori.