El govern promet diàleg en parcs verds de més de 5 MW
Defensa la participació del territori en la implantació de centrals renovables de fins a 50 MW
L’aprovació del nou decret obre la porta a la tramitació immediata de 19 projectes de poca potència
No hi haurà moratòria sobre el cúmul de projectes eòlics i fotovoltaics que s’han proposat als espais agrícoles i rurals del país, però el govern promet escoltar el territori en la implantació dels de més de 5 MW de potència, que hauran d’acollir-se a les noves condicions del decret de renovables que ahir aprovava l’executiu català.
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, justificava ahir la no paralització dels projectes planejats recordant que l’executiu d’Aragonès no ha reunit en aquests mesos la ponència que els havia d’autoritzar o tombar i que tampoc en aquest període s’ha posat sobre la taula cap nou projecte. En segon lloc, la consellera es compromet a escoltar el territori en el procés d’implantació de les centrals: “Serà extremadament participat.” En unes setmanes, l’executiu preveu tenir un mapa d’implantació de les energies netes arreu del territori per fer la diagnosi i indicava, com a exemple hipotètic, que “potser la Terra Alta” ja ha fet la seva aportació a l’objectiu de país d’arribar el 2030 al 50% d’energia renovable.
Finalment, Jordà considera una salvaguarda les noves condicions que estableix la modificació del decret 16/2019. Les centrals eòliques i fotovoltaiques d’entre 5 i 50 MW –les superiors a 50 MW són competència de l’Estat, com ara el parc marí de l’Alt Empordà– hauran de complir tres condicions prèvies per tramitar-se: informar els ajuntaments afectats; disposar del 50% dels terrenys i proposar a particulars, cooperatives energètiques amb un mínim de 50 socis locals o a persones jurídiques públiques i privades del municipi o de la comarca entrar en el projecte, com a mínim, amb un 20% de la propietat o el finançament. Només un cop satisfetes aquestes condicions es podrà tramitar la declaració d’impacte ambiental i “entrar al territori” per acordar el projecte. Jordà defensa que aquests requisits suposen una millora garantista per als municipis perquè, recorda, amb el decret del 2019 els “projectes podien entrar sense fer feina prèvia”, ni tan sols informar els ajuntaments.
Les veus crítiques amb el nou decret i que exigien la moratòria –com va pactar ERC amb la CUP– posen l’èmfasi en els buits que deixa: un projecte podria tirar endavant amb només un 50% dels propietaris, però amb la majoria de població del municipi en contra, i també sense el 20% de participació local que els promotors poden justificar que van oferir sense resposta.
A més, el nou decret obre la porta a fer parcs sobre sòl urbanitzable – desenvolupat o no – tal com reclamen els crítics però també permet implantar les centrals en terreny agrícola en desús. La consellera defensa que el decret representa un “model sostenible, respectuós amb el territori”, que es vol implantar “de manera acordada i cooperada” i que “punxa la bombolla especulativa de projectes”. A més, sosté que protegeix els espais agraris que especifica la llei.
Per desplegar les centrals eòliques i fotovoltaiques amb diàleg territorial, el decret s’acompanyarà d’una xarxa d’oficines comarcals d’assessorament tècnic, un pla territorial sectorial, la llei de transició energètica i la creació de l’empresa energètica pública.
Catorze comarques
Pel que fa als projectes del voltant de 5 MW o que es poden connectar a la xarxa de mitjana tensió, el decret ja permet que surtin a informació pública immediatament per a la seva tramitació sense cap de les condicions prèvies requerides als mitjans o grans. En són 19 de desplegats per l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Garrotxa, la Selva, les Garrigues, Osona, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, el Segrià, el Solsonès o el Tarragonès. A més, el decret també permet la posada en marxa sense cap més tràmit que una declaració responsable dels projectes d’autoconsum que no generin excedent energètic.
LA FRASE
Pla de seguretat viària, codi ètic i memòria turística
El govern també aprovava ahir el pla de seguretat viària 2021-2023 amb l’objectiu de reduir un 15% el nombre de víctimes mortals en tres anys, una xifra que s’hauria de reduir un 50% fins al 2030. En aquest primer trienni també es fixa rebaixar un 12% el nombre de ferits greus en accidents, un 18% els infants morts, un 12% les víctimes d’atropellaments i un 6% els motoristes morts i ferits greus. Amb un balanç de 111 morts i 496 ferits greus aquest any, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, recordava ahir que la ciutadania no té interioritzat encara el perill de conduir pendent del mòbil o d’aparells electrònics, un factor que ja causa un 22,5% dels accidents viaris. El pla posarà especial atenció als grups de risc que formen els motoristes d’entre 15 i 54 anys, els vianants d’edat avançada i els conductors de cotxe d’entre 15 i 24 anys. Es desplegarà en 223 accions, algunes dirigides als col·lectius vulnerables com ara ampliar l’espai destinat a vianants o establir itineraris segurs per a ciclistes en vies interurbanes. També s’ampliarà l’atenció psicològica immediata a través del SEM a les víctimes menors d’edat i es promouran ajuts als ens locals per a actuacions de mobilitat segura i sostenible. Per altra banda, el Consell Executiu també aprovava el codi ètic per als membres del govern, alts càrrecs, directius i treballadors del servei públic en què s’estableix un marc general que s’haurà de desplegar en un pla d’accions en sis mesos. En últim terme, també es va aprovar la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de turisme per adaptar el sector al nou context social, mediambiental i tecnològic.