Les renovables es desbloquegen també amb els comuns i sense la CUP
El PSC s’hi oposa perquè veu limitats els grans projectes
Junts avisa que caldrà aixecar restriccions si no s’aconsegueix arribar als 12 Gw nous el 2030
El govern d’ERC i Junts també aconsegueix aprovar el desplegament dels nous projectes d’energia renovable amb el vot d’En Comú Podem i sense el suport de la CUP, com en la tramitació del pressupost. Tothom admet que es va molt tard i que cal accelerar en la implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics. Però mentre que els socialistes creuen que, amb el decret convalidat ahir pel Parlament no n’hi haurà prou per assolir els objectius perquè limita la construcció de grans projectes, la CUP considera que, bàsicament, els nous parcs els continuaran construint les gran empreses energètiques.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va admetre el repte que suposa passar de 3,5 Gw instal·lats avui al país fins als 14 l’any 2030, però defensa que calia posar fi a la “bombolla especulativa” de projectes que, fins ara, no s’havien ni de comunicat als ajuntaments i que van provocar malestar al territori. La modificació del decret anterior obliga ara a presentar els projectes complets –l’emplaçament definitiu, disposar de l’acord d’un 50% dels propietaris de terrenys, i també haver ofert a inversors locals públics o privats un 20% de la gestió. A més, facilita la iniciativa local amb projectes de menys de 5 MW que es poden connectar a la xarxa de mitjana tensió. El departament ha pactat amb En Comú Podem fer un seguiment anual del desplegament i defensa la taula de diàleg social que s’impulsarà perquè es puguin adoptar les compensacions de les àrees urbanes a les zones rurals perquè seran aquestes les que hauran d’assumir el cost territorial de la implantació dels parcs. De fet, el diputat de Junts, Salvador Vergés, advertia que les conurbacions de Barcelona, Tarragona o Girona no podran generar l’energia renovable que necessitaran. En un discurs no divergent del del PSC, Vergés advertia que, si les restriccions actuals no permeten arribar als objectius dels 14 Gw el 2030 – fins a 67 al 2050–, caldrà relaxar requeriments. Vergés assegura que per poder complir els objectius s’hauria de construir un molí eòlic o set camps de futbol de plaques solars cada dia, i adverteix que la gran necessitat d’hectàrees de la fotovoltaica només permetrà arribar amb aquesta energia a un 23% de producció renovable.
La socialista Sílvia Paneque retreia al govern que, per complir els objectius del 2030 amb parcs petits de 5 MW, se n’haurien de construir 2.254: “Ja m’explicaran com ho faran al ritme que van. Aquest decret no ens farà passar de la cua al capdavant.” Lucas Ferro, d’En Comú Podem, defensava els mecanismes de compensació que preveu la taula de diàleg del nou decret.
La CUP reconeix que el nou text avança respecte a l’anterior, però retreu al govern que l’hagi elaborat novament sense acordar-lo amb el territori i les entitats ecologistes.
El risc de les línies d’alta tensió i la nova llei de barris
L’amenaça territorial que suposen les noves grans línies d’alta tensió des d’Aragó fins a Begues i Isona va ser una preocupació i un argument a favor del desplegament renovable que van compartir la majoria de grups, també Ciutadans o el PP. El diputat dels comuns veu possible aquest risc perquè Catalunya només té un 7% d’energia renovable quan hauria d’haver arribat a un 20% i posava l’exemple d’Alemanya, que s’ha proposat arribar a un 80% ja el 2030. El Parlament rebutjava ahir paralitzar el decret i iniciar-ne el tràmit com a projecte de llei perquè els grups el poguessin esmenar, tal com demanava el PSC. “Un projecte de llei ens eternitzaria” i la transició energètica és un repte “urgent”, segons deia Vergés. La cambra també va aprovar sense Vox ni Cs la proposició d’una nova llei de barris impulsada pels comuns, una llei que vol rehabilitar habitatges i urbanisme i fer-los sostenibles a les zones més vulnerables.