Busquen una planta per dur-hi els residus orgànics de Girona
L’Ajuntament negocia amb la Generalitat una alternativa a Solius, on derivarà l’orgànica fins al 30 de juny
El consistori veu inassumible anar a Pedret i Marzà i estudia les opcions d’Olot i Banyoles
L’Ajuntament de Girona busca una alternativa a la planta de tractament de residus orgànics de Solius. El mes passat el consistori va signar un conveni amb el Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de Residus de Solius per allargar l’ús d’aquesta instal·lació fins al 30 de juny.
De tota manera, l’abocador de Solius –al límit de Llagostera (Gironès) i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)– té a sobre l’amenaça de tancament per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del juliol del 2020. “La situació és preocupant, però hi estem treballant amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)”, diu l’edil de Neteja i Residus, Eduard Berloso (Junts).
Les possibilitats que estudia l’Ajuntament, juntament amb l’ARC, són les plantes de Puigpalter (Banyoles), Pedret i Marzà (Alt Empordà) i Olot. La planta de Santa Coloma de Farners, que gestiona el Consell Comarcal de la Selva, està al límit de capacitat (12.500 tones a l’any) i està descartada. Segons fonts del Consell selvatà, ja tenen excedent de residus i, quan això passi, el duran a Olot, segons un conveni signat amb el Consell de la Garrotxa.
Planta de compostatge
A Puigpalter, l’Ajuntament de Girona ja hi du la resta i el tèxtil sanitari des que va tancar la planta incineradora de Campdorà, que hauria de reobrir l’any que ve després de les reformes a fons fetes en la instal·lació. A Solius estan al límit de la seva capacitat (18.000 tones anuals), però Berloso i altres fonts consultades no descarten que la planta de compostatge pugui funcionar i que, a causa de la sentència del TSJC, només s’hagi de tancar el dipòsit de residus on es tracta la fracció resta. Això permetria que els residus orgànics de Girona continuessin més enllà del 30 de juny a Solius, on es tracten des del novembre del 2008.
En el Consorci de Solius hi ha els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Calonge i Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i l’ARC. L’empresa que du la planta de Solius és GBI Grup. Berloso recorda que a la comarca del Gironès no hi ha cap planta que tracti la fracció orgànica i que, per tant, la Generalitat hauria de participar a l’hora de buscar una solució per a la ciutat.
La destinació dels residus de Girona ciutat torna a aflorar amb el reconeixement municipal de factures pendents. Des del 2 d’octubre del 2020 no hi havia conveni entre les dues parts (el consistori i el Consorci) i l’Ajuntament ha acordat, per ple, que pagarà 659.908,43 euros, repartits en 60 factures, pel servei rebut entre el novembre del 2020 i el novembre del 2021.
Conveni caducat
El fet que hagi caducat un conveni per a un servei municipal preocupa el PSC de Girona. Segons la regidora Bea Esporrín, “és un exemple de mala gestió i poca previsió”. També havia passat en el cas del contracte de neteja i recollida de residus i –afegeix Esporrín– en el cas dels serveis postals. La regidora explica que en el nou contracte de neteja –ara en licitació– no hi ha previst què passarà si els residus orgànics han d’anar fora de Solius, amb l’increment de cost que significaria.
Guanyem considera que caldria plantejar-se una planta de residus orgànics d’àmbit supramunicipal i que l’Ajuntament bonifiqués els veïns que fan autocompostatge, diu l’edil Laia Pèlach. Per Guanyem, en l’encariment del tractament de residus, que considera que significarà el nou contracte de neteja, hi té a veure l’alt índex de residus impropis.
LA XIFRA
LA DATA
9.695 tones anuals en orgànica, lluny de les 20.943 de resta
El plec de clàusules tècniques del nou concurs de neteja viària i recollida de residus –ara en licitació– detalla que a Girona es van generar 9.695 tones de residus orgànics el 2020, lluny de les 20.943 de resta. Darrere hi va haver material de deixalleria (4.471) i paper en contenidors (2.601). El 2020, els gironins van generar 1,20 kg/h./dia de residus –el 2013, era d’1,06–. La ciutat té 103.075 habitants, segons el padró del desembre.
La solució intermèdia d’un “punt d’abocament pròxim”
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) té, des del juny, nou director, Isaac Peraire, que ja ha visitat Campdorà, entre altres instal·lacions. L’ARC ha planificat fluxos i plantes a la demarcació, informen algunes fonts. El regidor admet que Pedret i Marzà (Alt Empordà) “desbarata” totes les planificacions del servei. Una solució podria ser “un punt d’abocament pròxim” i que des d’allà es dugués l’orgànica “a una altra planta”, assenyala Berloso.