Blanes i Lloret fan un pla conjunt per prevenir focs que és pioner a Catalunya
Per primer cop, dues poblacions amb alta densitat d’urbanitzacions acorden mesures amb institucions i entitats
La crisi climàtica hi farà elevar els riscos
Els ajuntaments de Blanes i Lloret ja tenen a sobre la taula un pla d’ordenació forestal conjunt, una eina pionera a Catalunya per a la prevenció d’incendis forestals per part de més d’un municipi i amb la implicació activa d’altres institucions i entitats, com han estat la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de la Selva i la Generalitat –amb els cossos de Bombers i Agents Rurals–, a banda d’agents com ara l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de la Selva, SOS Lloret, SOS Costa Brava, Salvem Pinya de Rosa i la plataforma Aturem la C-32.
El document analitza les masses forestals dels dos termes, limítrofs i amb una alta densitat d’urbanitzacions. I se centra sobretot en la necessitat de mantenir desbrossades ja no només les franges perimetrals, sinó també parcel·les no edificades i sense cura entremig d’edificis, que l’estiu passat, per exemple, van fer accelerar un incendi que es va declarar a la GI-682, sortint de Lloret cap a Tossa. A Blanes, el foc més greu de la darrera dècada es va produir l’any 2016, amb unes 35 hectàrees cremades i empès per la marinada que pujava per la vall de la Tordera. La crisi climàtica, amb episodis de sequera com el que es va registrar en els darrers mesos i l’increment de temperatures a l’estiu, fa l’àmbit susceptible de patir incendis de sisena generació.
Només en aquest darrer municipi, on dijous l’alcalde, Àngel Canosa, i la tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marina Vall-llosada, van presentar les línies generals del document al Teatre Municipal, han identificat un total de 300 propietaris de parcel·la rústega coneguts, incloent-hi el mateix consistori. En total, 887,13 hectàrees, pràcticament la meitat de la superfície del terme, són actualment sòl forestal.
Topen, però, amb el problema de la fragmentació de la titularitat d’àmbits, que complica l’acord per gestionar grans masses, on es podrien dur a terme solucions econòmiques, com ara el pasturatge, per mantenir sotaboscos nets, igual que s’abonen despeses de desbrossament per part de les urbanitzacions.
LA XIFRA
La gestió forestal, una eina a estudiar
A banda de servir com a instrument per a la prevenció d’incendis als boscos, el pla proposa eines com ara que els propietaris forestals s’associïn per poder accedir a subvencions tant per a la conservació i manteniment com per a possibles explotacions de fusta, suro o recollida de pinyons, entre altres. Una coordinació absolutament necessària, després que l’empresa encarregada de la redacció del pla, Artiocat, ha presentat una anàlisi de la situació, amb una estructura de propietat molt segmentada.