Passejada reivindicativa per reclamar la restauració de l’abocador de Vacamorta
Entitats i biòlegs subratllen els valors ambientals i patrimonials de les basses d’aquest paratge i exigeixen el buidatge i la restauració de Vacamorta
Una passejada bucòlica però reivindicativa a l’entorn d’un antic abocador. La proposta semblava atrevida i contradictòria, però va reunir ahir una cinquantena de persones a Cruïlles i al paratge de les terreres de Vacamorta. La iniciativa era de les entitats Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i Ecologistes de Catalunya (EdC). Abans d’iniciar la marxa, els responsables de la PAAC van posar en context el seu propòsit: donar a conèixer els valors ambientals i patrimonials de les terreres per fonamentar la reclamació de recuperar una zona humida de primera necessitat per la preservació de la biodiversitat. Els biòlegs Ester Palomeras Rovira i Gabriel Mercadal Corominas, autors de diferents estudis sobre aquest paratge, es van encarregar de ressaltar la importància mediambiental de la zona. Un espai on antigament havien existit una dotzena de basses i estanys i on avui només en queden quatre, refugis de fauna i flora característiques de les zones humides.
Part d’aquestes basses s’han reomplert amb l’agreujant que s’han omplert transformant-les en un abocador, com ha passat a Vacamorta. “Cal esmenar una doble anomalia, buidar l’abocador tal com ho exigeix una sentència i restaurar tot aquest entorn”, resumeix Josep Moner, secretari de la PAAC.
La passejada s’emmarcava en aquest objectiu, localitzar les basses existents i les que han quedat tapades i són susceptibles de ser restaurades. La feina prèvia i el primer combat de les entitats, però, és reclamar sense més dilacions el buidatge de Vacamorta.
Clausurat el 2014, a l’abocador de Vacamorta en servei des de l’any 2000 s’hi van acumular uns 2,7 milions de tones de residus de les quals una sentència exigeix el buidatge.
“S’ha de buidar tot el que s’hi ha portat des de l’inici, volem una pauta, que ens diguin com es farà i on es portarà; sabem per experiència que fins i tot amb sentències fermes ens cal seguir exigint-ne el compliment”, diu Montse Tena, una de les portaveus de la PAAC.